Poesia Catalana 1o BATX

1. POESIA TROBADORESCA
Sorgeixen a finals del segle XI, a la cort occitana. Dura des del segle XII fins al XIV.
Les corts occitanes tenien molta relació amb les terres catalanes, i és per això que
considerem aquesta poesia com nostra.
Eren dues llengües molt properes (català i occità), tant que moltes vegades eren
considerades les mateixes.
Els nostres poetes escrivien en occità per:
 Laproximitat geogràfica
 Lligams econòmics i polítics entre Catalunya i Provença.
 Similitud entre l’occità i el català.
 El prestigi que assolí la lírica trobadoresca.

Característiques
Es caracteritza per ser revolucionària:
- Utilitza l’occità per tal d’arribar al poble, ja que es la llengua que s’entén.
- Es tracta el tema de l’amor, que fins al moment no s’havia utilitzat.
- Fa unesquema mètric nou (no utilitza el de la poesia llatina)
- La poesia que s’escrivia era cantada.

1.2

ELS TROBADORS

Se’n coneixen aproximadament 150 trobadors i 2.500 composicions.
S’escrivia en pergamí. Utilitzaven taules de cera per tal de que si s’equivocaven, poderho esborrar. Quan l’havien acabat la donaven als cal·ligrafistes perquè ho passessin al
pergamí.
Hi havia dos tipus detrobadors:
- Trobadors que vivien d’allò com a ofici.
- Trobadors que no eren tan bons com per a viure d’allò i havien de treballar a
part.
Els més bons podien ser contractats per nobles.
Al llibre “Vides e Razós”, hi ha textos en prosa que condicionaven i explicaven com els
trobadors havien arribat a aquell ofici. Era una espècie de biografia.
Els joglars eren qui cantaven els poemesescrits pel trobador. Eren contractats pels
trobadors que més diners tenien i se’ls podien permetre. Els joglars havien de saber els
“Ensenhaments”.
Hi havia dos tipus de joglars:
- Joglars de Gesta: Cantaven històries de personatges famosos històrics. Podien
canviar el text i improvitzar per quedar bé.
- Joglars lírics: Recitaven els poemes dels trobadors. Ho feien tal qual els hi
deien elstrobadors.
-

Podem trobar al trobador en diversos estadis:
- Fenhedor (tímid)  Greu patiment interior
- Pregador (suplicant)  Càncer d’amor
- Eintenedor (enamorat tolerant)
- Druts fait o fach  Si es nega, dama sense mercè.
-

1.3

L’AMOR CORTÉS

Amor sorgit a la cort.
És la temàtica utilitzada pels trobadors. Començava quan el trobador dóna a conèixer
el seu desig cap a una dama,i acabaria quan arriben a ser amants.
Sempre és des del trobador a una dona casada. Si no és casada, la dona no té valor
social.
És un amor adúlter, ja que la dama ha de ser casada.
Servia per cobrir les necessitats amoroses de persones de dins d’un matrimoni de
conveniència.
DAMA

Fin’amor
Matrimoni
conveniència

TROBADOR
(Vassall)

Amics

GILÓS
(Marit)

Lausangiers

1.4GÈNERES TROBADORESCOS

Balada: Cançó per a ser ballada i la tornada es barreja amb el text
Dansa: Cançó per a ser ballada, però la tornada té 4 versos i no es barreja amb el text
Cançó: Principal vehicle de transmissió de la poesia trobadoresca. Era una composició
formada per 5 cobles i una trobada com a mínim. Tenia una notació musical original
indispensable per a la seva recitació enpúblic.
Sirventès: Era el mitjà de transmissió de la ira, l’atac i la polèmica.
Moral: Reprèn mals costums i abusos
Personal: Es basa en l’ataca, la sàtira i el sarcasme.
Polític: És quan el trobador s’erigeix en portaveu d’un país, d’un senyor o d’una
postura política i la defensa.
Literari: És quan els trobadors es critiquen entre ells.
Plany: Cant que reflecteix la tristesa produïda per ladesaparició d’una persona
estimada o valorada.
Alba: gènere que descobreix el comiat dels amants a la matinada. És un alba amorosa,
manté les característiques de la cançó i presenta a l’amant i a la dama en la realització
carnal de l’amor.
Pastorel·la: És un diàleg al·legòric entre una noia de l’estament i baix i un noble que
intenta seduir-la. Contraposen els dos estaments socials i les...