poesia catalana

La poesia catalana en aquest període es caracteritza per la progressiva pèrdua dels grans mestres de la postguerra, com Espriu, Foix, Pere Quart o Vinyoli i l’aparició de noves generacions. Enaquesta època, la societat ha viscut grans canvis:
o els últims moments de la dictadura,
o la mort de Franco, els anys de la transició,
o la configuració de l’estat de les autonomies,
o la consolidacióde la democràcia,
o l’aprovació de lleis de normalització lingüística i
o la introducció del català a l’ensenyament.
La dècada dels setanta veu la consolidació i el reconeixement dels noms mésimportants
de la literatura catalana contemporània cultivant una poesia de caràcter experimental, relacionada amb les avantguardes històriques, amb referents com:
o Salvador Espriu
o Joan Brossa
oJosep Palau i Fabre
o Vicent Andrés Estellés
o Martí i Pol...
D’aquests autor la que mes destaca es la figura de Joan Brossa, que a partir de l’edició de Poesia rasa, el 1970, ocupa un lloc centralen la poesia catalana contemporània.
Però, la línia estètica predominant en la poesia catalana de les dues ultimes dècades del segle XX siga el realisme líric, que desenvolupa diverses possibilitatsde la poesia postsimbolista. La influencia de la poesia de Vinyoli ha estat decisiva en la constitució d’aquest corrent estètic.

Al llarg de la dècada dels huitanta van aconseguir la maduresaartística poetes com Feliu Formosa, Joan Margarit, Narcís Comadira, Francesc Parcerisas,Maria-Mercè Marçal, Pere Gimferrer.
Aquesta nova generació destaca per uns trets determinats, que son:

 Aquestageneració està integrada per escriptors nascuts en la postguerra i educats en l’ambient del franquisme.
Destaca l’obra de Pere Gimferrer, consolidat ja com a poeta en castellà abans de
publicaren català
Al País Valencià, aquesta nova generació apareix recollida en l’antologia Carn
fresca i en l’antologia La vella pell de l’alba.
No hi ha una estètica unitària per a tots els autors,...