Poesia posguerra

POESIA DE POSTGUERRA fins els anys 70
La poesia va respondre a les diferents realitats amb què es van haver d’enfrontar els autors: el silenci imposat (anys 40-50) i la censura atenuada (anys 60).Entremig d’aquests dos períodes, trobem els dos poetes més importants de la postguerra Salvador Espriu i Pere Quart.
En un primer moment (40-50) la poesia va seguir les tendències anteriors a laguerra civil: la poesia de tradició simbolista, i la poesia avantguardista tot seguint el mestratge de Carles Riba i Josep Vicenç Foix. Riba encarnava els valors de rigor moral, d’exigència literaris i defe en la cultura que havien de ser els fonaments per a redreçar el país. Foix reivindicava la ruptura formal i lingüística i l’experimentació. En ambdós casos es tracta d’una poesia hermètica, queconnecta amb les preocupacions metafísiques i religioses de l’època i reflecteixen preocupacions humanes que tenen el seu origen en un medi social i polític que no satisfà les aspiracions humanes encaraque, injustament s’han qualificat d’intent d’evasió de la realitat.
[poesia de tradició simbolista Bartomeu Rosselló-Porcell (1913-1938), Màrius Torres (1910-1942); poesia de tradicióavantguardista: Josep Palau i Fabre (1917-200), Joan Brossa (1919-1998)]
Salvador Espriu i Pere Quart són dos autors inclassificables per la singularitat i la personalitat de la seva obra. Tot i participar de latemàtica angoixosa, metafísica i religiosa dels poetes dels anys 40-50, les seves obres deixen veure un canvi d’orientació: l’angoixa existencial davant la vida i la mort pren una dimensió col•lectiva,cívica i social. Tots dos van exercir una important influència en la poesia realista i social dels anys 60. Tot i això presenten moltes diferències pel que fa a l’estil, encara que plantegen lesmateixes preocupacions. Salvador Espriu expressa el seu exili interior, Pere Quart va viure els dos exilis.
A partir dels anys 60 hi ha un canvi d’orientació de la poesia cap al realisme social, és a...