POESIA

La poesia
1. El poema i el jo poètic
La s'expressa principalment en el poema, però no únicament. Hi pot haver poesia en la prosa, en la novel·la, en el teatre...
Però, centrant-nos en el poema, sigui quina sigui la forma que presenti, sempre hi ha un subjecte que parla, que s'expressa, que comunica un missatge poètic. Aquest subjecte (que en la novel·la s'anomena ), en poesia rep el nom deveu, de jo poètic, i no s'ha de confondre amb l'autor en tant que personatge històric.
L'autor és la persona que compon el poema, però no és apropiat identificar-lo amb la veu poètica. Deixant de l'autor és sincer o no, o si la composició poètica reflecteix el seu estat d'un moment però no d'un altre, els textos literaris tenen una formulació prou oberta per adaptar-se a nous temps i a nousreceptors. Per això diem que un poema, un cop formulat, deixa de ser un episodi històric lligat a una cronologia concreta i esdevé un component del literari general. Així, qualsevol receptor pot fer-se'l seu, interpretar-lo i sentir-lo a la seva manera.
2. Característiques del llenguatge poètic
El llenguatge poètic té dues característiques bàsiques que engloben les altres: ritme i figura. El ritme ésla repetició de sons, de paraules. d'estructures, d'idees.
El poema, doncs, té una relació tan intensa –una fusió entre la fonètica i el significat que és intraduïble a la prosa i no és apte per a ser resumit. El poema és una manera original de captar el món i és capaç de provocar un gaudi estètic lligat a un aprenentatge cultural.
Els diccionaris recullen els significats convencionals dels mots,aquells significats primaris, que serveixen per comunicar-se, anomenats denotatius. però, en alguns casos recullen també una altra accepció, el sentit figurat. Per exemple, "anar amb el coll dret" té un sentit literal i un sentit figurat. El sentit figurat pot ser més corrent, fins i tot, que el sentit denotatiu.
En poesia, qualsevol paraula o expressió pot assumir un significat figurat oconnotatiu, que depèn del context, de l'autor o del lector. El és el fenomen anomenat recurs expressiu, figura retòrica, o simplement, figura.
3. Mecanismes de formació de figures
Hi ha quatre mecanismes principals
1. Supressió: es produeix quan hi ha omissió d'elements que habitualment figurarien en el discurs, com conjuncions, components de la frase, termes d'una comparació; ocultació designificats, etc.
2. Addició: es produeix quan s'incorporen més elements dels necessaris o bé quan es repeteix un element d'una forma insistent.
3. Combinació o canvi d'elements: entre tots dos existeix alguna analogia, que permet fer aquesta substitució. És el cas de la metàfora.
4. Permutació del lloc que ocupen els components del discurs.
4. Elements bàsics de la poesia
La forma que adoptal'expressió poètica és el poema. La unitat bàsica d'un poema és el vers.
2.4.1 El vers
El vers és una successió de paraules que ocupen una sola ratlla i són determinades pel nombre de síl·labes (metre), la rima i el ritme.
El nombre de síl·labes d'un vers són les síl·labes que es poden comptar fins a l'últim accent. Els versos poden ser d'art menor (menys de 9) o d'art major (9 ó més de 9). En elsversos d'art major podem trobar una pausa, cesura, que divideix el vers en dos hemistiquis.
El ritme s'obté mitjançant la repetició de combinacions de síl·labes tòniques i àtones (peus rítmics).
La rima és la repetició dels sons al final dels versos a partir de la darrera vocal tònica. La rima és consonant si rimen tots els sons i assonant si només rimen els vocàlics. També distingim entre rimamasculina, quan les últimes paraules dels versos que rimen són agudes, femenina, quan són planes o esdrúixoles, i maridada, si s'alternen versos masculins amb femenins.
2.4.2 Les estrofes
Els versos es combinen formant estrofes. Si els versos d'una estrofa tenen el mateix nombre de síl·labes, s'anomenen isosil·làbics. Si el nombre de síl·labes és diferent, anisosil·làbics.
Les estructures...