Política exterior

La projecció econòmica espanyola cap a Sud Amèrica

Necessitats d’incrementar la influència espanyola a llatinoamerica.

En la interessant conferència del senyor Estaban Serra apareix una afirmació més que concloent: la influència espanyola amb l’economia sud americana és insuficient, sobretot si la comparem amb altres regions. No és cap drama, hi ha d’altres preferències.

No és cap dramaque una part del món no entri en el nostre punt de vista?
Si no fos Sud Amèrica, la resposta seria afirmativa, però pot ser un gran error d’observació dir sí per al nostre continent germà, el terme “germà” ho diu tot, un enllaç cultural únic al món, gairebé 300 milions d’individus amb la màxima proximitat lingüística, si és amb el castellà, són els nostres germans, ens entenem, si és amb elportuguès, seran els nostres cosins germans, ens hi podem entendre.

La relació directa amb una part del món potser ens hi hauria d’obrir els ulls i incrementar el interès. Encara més, si pensem com a empresaris/es o economistes, ens trobem davant d’un continent gegant, no és la qüestió de la dimensió geogràfica, la quantitat no ha de ser la qüestió del anàlisi, sinó la qualitat, però mésimpressionant és poder trobar la interacció entre les dues paraules: en un mapa, assenyalar l’Amèrica Llatina davant la pregunta de quina zona del món té els dos termes seria la resposta encertada, molt més si ho fem pensant amb l’aspecte cultural, la conclusió és afortunada: una gran quantitat de terra on hi ha el més pròxim a la infinitud de factors productius, recurs humà ( 300 milions), recurs terra(grans jaciments, terres verges, plantacions quilometriques...), menys un: el factor capital, pendent del col·locació, per via exterior, on nosaltres podem ser els candidats, un “mig” continent atractiu per als economistes i molt més si, fora de la qüestió estratègica de recursos, tenim en compte la qüestió del paràgraf anterior: les afinitats culturals.

Nosaltres podem ser els candidats a lacol·locació del factor capital i, en conseqüència, guanyar pes en l’economia americana, però hi ha competència.

La globalització ens condueix a la rivalitat geoestratègica més que mai, Estats Units, veí del nord, fa ja un segle que incrementà la influència, però no van saber mirar més enllà del Carib i Mèxic, avui han canviat de vista, o millor dit, les circumstàncies els hi donen major atracció,els seus germans britànics, no tarden en seguir les mateixes passes, la resta de socis europeus s’hi han posat en camí.

Però Espanya continua quieta, essent la ex metròpoli de gran part del territori llatinoamericà, no manté uns llaços tant forts si ho comparem amb els llaços britànics amb les seves ex colònies, formant avui la Commonwealth, o francesos amb l’Àfrica occidental, entre altres.Cometem un error, ara és el moment d’incrementar la mirada sobre llatinoamèrica, en aquests dies de màxima competivitat pels recursos i per la defensa cultural, Espanya hi ha de tenir els ulls ben oberts.

En aquest breu treball seria interessant definir les relacions de Espanya amb sud Amèrica des de la descolonització fins a dies d’avui, també breuement definir quines són les principals àreesd’influència, principals empreses i noves àrees on expandir-se, quines són les àrees més atractives en negocis i en què dedicar-se empresarialment, analitzar la competència exterior (rivals) en la nostra col·locació del territori i, finalment, com col·locar-nos en el territori pensant que són els llationamericans pròxims a nosaltres, però molt diferents, no caure en l’error: evitar l’egocentrismepropi dels europeus, com bé va advertir el senyor Esteban Serra.

En definitiva, saber com han estat les relacions i la influència Espanya Amèrica del Sud, com avançar-se als nostres rivals externs, quins negocis i àrees són les més interessants i, menys faltaria, saber com introduir-se en la regió coneixent com són els nostres “germans” del oest del atlàntic.

Si fem una mica de història la...