Política fiscal espanyola

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 19 (4634 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 12 de mayo de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
La política fiscal és una branca de la política econòmica que configura el pressupost de l'Estat, i els seus components, la despesa pública i els impostos com a variables de control per assegurar i mantenir l'estabilitat econòmica, esmorteint les oscil dels cicles econòmics i contribuint a mantenir una economia creixent, de plena ocupació i sense inflació alta.

1.EVOLUCIÓ DE LA POLÍTICA FISCAL:

Durant el 2007 i els anys anteriors, l’economia passava per un moment de molta prosperitat i de creixement econòmic, que permetia als governs practicar unes polítiques fiscals més relaxades, ja que obtenien suficients ingressos. Però a partir del 2008, al començar una crisis financera, el creixementdel PIB va començar a ser menor, i en els següents anys hi va haver un decreixement important, que va provocar una recessió. Això, va fer que l’Estat promogués una sèrie de mesures per incentivar l’economia, augmentant la despesa pública, endeutant-se. Això va provocar un dèficit, i per intentar reduir-lo, l’Estat espanyol ha hagut de pujar els impostos, per augmentar els ingressos; i reduirdespeses fent un pla d’austeritat.





2. CAUSES DEL DÈFICIT PÚBLIC:

2.1 Estabilitzadors automàtics:

Són els ingressos o les despeses públiques que augmenten o disminueixen paral·lelament al nivell de producció d’un país. Amb l’ús dels estabilitzadors automàtics, les transicions entre les fases delscicles econòmics d’expansió i recessió són més breus i menys traumàtiques. Per establir un símil: si l’economia fos un ascensor que puja o baixa massa ràpid, els estabilitzadors automàtics actuarien com un fre en la baixada i com un llast en la pujada. Els principals estabilitzadors automàtics són:

• Els impostos proporcionals. El tipus impositiu no varia amb el nivell de renda.

• Elsimpostos progressius. Impostos el tipus impositiu dels quals augmenta gradualment en
incrementar el nivell de renda.

• Les cotitzacions socials. Aportacions que els treballadors i les empreses fan a la Seguretat
Social a canvi de la protecció social que aquest organisme els proporciona.

• Els subsidis de desocupació. Ajudes econòmiques que concedeix l’Estat per a cobrir les
necessitats socialsi econòmiques derivades d’una situació d’atur forçós.

Els impostos s’adapten automàticament a la fase del cicle econòmic. En fases d’expansió
econòmica augmenta la producció i, en conseqüència, d’ingrés en concepte d’impostos
(com l’IVA) i viceversa.

En el cas d’Espanya els canvis més importants a sigut l’augment de l’atur que ha provocat l’augment de la despesa en subsidis d’atur i labaixada d’impostos per incentivar el consum, que ha provocat una baixada dels ingressos fiscals.
Aquesta disminució del saldo pressupostari s’ha vist agreujada pels efectes de les polítiques discrecionals.

2.2 Polítiques fiscals discrecionals.

Són les que apliquen els governs quan volen influir sobre els ingressos o les despeses intencionadament, és a dir, les que cal activar per iniciativapròpia perquè no estan reglades. Les polítiques discrecionals pretenen mantenir el to de l’activitat econòmica, ja que normalment en èpoques de crisi contribueixen a evitar la caiguda del nivell de producció de béns i serveis. Les
principals són:

• Programes d’obres públiques. Tenen dues finalitats: incrementar els nivells de la producció i ocupació i dotar de més infraestructures el país.• Plans d’ocupació i formació. Tenen l’objectiu de contractar i formar treballadors durant breus períodes per poder incorporar-se ràpidament al món laboral. Patrocinats per diferents administracions públiques, aquests projectes es concreten en la formació ocupacional i en les escoles taller.

• Programes de transferències. Protegeixen els col·lectius desafavorits mitjançant
pagaments...
tracking img