POLITICAS EDUCATIVAS DE COLOMBA

Polítiques educatives a Colòmbia
Colòmbia és un país fortament marcat per les diferències interculturals i ètniques. Aquest fet provoca una problemàtica educativa diferenciada per les realitats socials que cada grup té. Per una banda, trobem les minories ètniques que defensen l’educació a través de característiques de contingut ideològic i polític d’afirmació cultural. Per l’altra banda, trobeml’Escola Nova, que parteix de la renovació pedagògica fomentada per l’Estat Colombià per tal de millorar i potenciar l’educació bàsica primària rural del país (Miquel A. Martín i William García, 2014).
La desvinculació col·lectiva que es troba en gran part de la societat Colombiana fa que els aspectes culturals, polítics i socials no es solidifiquin de manera equitativa per tal de crear unasocietat igualitària. En gran mesura aquesta ve donada per la poca representativitat de l’Estat en vers a les diverses comunitats que conformen l’esperit Colombià. Per aquest motiu sorgeixen moviments reivindicatius que no harmonitzen la dinàmica del país. Calen mesures pedagògiques que reivindiquin les diferències culturals de cada comunitat, però al mateix temps que fomentin una nació unida en ladiversitat.
Una d’aquestes diferències les trobem com ja he esmentat amb anterioritat en l’establiment de dos models educatius diferents, que corroboren la falta d’unió interna del país. Les diferències principals que trobem en aquest tipus d’escola recauen sobretot en les concepcions d’ensenyament i aprenentatge. L’educació indígena promou l’educació cultural a través dels elements vivencials imés significatius del poble, es basa en models pedagògics autènticament propicis de la societat en la que viuen. En canvi, en la Escola Nova es tracta de difondre un missatge més general, relacionat amb les teories educatives que es donen en la resta dels països, formalitzant el currículum tradicional i incorporant metodologies basades en àrees, els nivells i continguts. Un altra aspecte adestacar, és com diu Andrés Carbajal 2004 dins de Miquel A. Martín i William García, 2014: “La cultura no debe ser lugar de enfrentamiento sino espacio de intercambio, ocasión para el enriquimiento cultural, y no para la confrontació multicultural. És a dir l’Escola Nova no contempla un currículum destinat a unes minories ètniques el que intenta és establir uns paràmetres comandats per l’Estat que sónvaloritzats com les eines que necessiten les minories ètniques i la societat en general per poder fer un evolució cap a la societat globalitzadora en la que ens trobem. Aquesta qüestió interfereix en els ideals comunitaris que tenen les diverses societats que formen Colòmbia, fent així un país sense representació total de tots els seus ciutadans. En la creació d’aquestes diferències es potencia unapolítica segregacionista i les relacions intergrupals es veuen afectades per les polítiques educatives i socials per la qual es regeixen.
Perquè Colòmbia avanci en el seu desenvolupament social, polític i cultural, es requereix un canvi radical en els processos educatius reals. No només s’ha de pensar en una educació intel·lectual, sino en un procés holístic, que englobi tots els aspectes delser humà: allò cognitiu, efectiu i social. Perquè aquest procés es pugui produir es requereixen tres elements fonamentals: unitat en la concepció sobre que és educar, una comunicació efectiva i una motivació pel canvi (Leonor Pardo Novoa, 2001). És a dir fomentar una escola igualitària que contemples totes les ètnies que conformen la societat colombiana. Experts com Juan Manuel Moreno, especialistadel Banc Mundial, durant la seva conferencia l’any 2013: Ampliar oportunitats i construir competències pels joves, senyala la gran necessitat que té el país de reconstruir noves fronteres que aportin igualtat i millora pel futur dels nens i joves que el confeccionen. Un dels aspectes rellevants d’aquesta millora seria el canvi que s’hauria d’efectuar en les lleis educatives. El currículum...