Política de producte

POLÍTICA DE PRODUCTE

• • • •

ANTERIORMENT: El PRODUCTE era un conjunt d’atributs físics. El MÀRQUETING estava subordinat a la producció ACTUALMENT: El PRODUCTE SATISFÀ necessitats i desitjos dels consumidors.

Visió comercial del producte, la producció està supeditada a la visió

“A fàbrica fem cosmètics, a la botiga venem esperança” Charles Revlon, president de Revlon

Política deProducte
4.1- DIMENSIONS DEL PRODUCTE:

•PRODUCTE BÀSIC: Satisfà la funció bàsica i principal del producte. •Cotxe– transport; Ordinador: emmagatzemar informació, etc... •Haurem d’intentar passar al següent nivell: DIFERENCIAR-NOS DE
LA COMPETÈNCIA.

•PRODUCTE AMPLIAT: Necessitats accessòries i estètiques •Cotxe: ABS, airbag, GPS...; Ordinador: reduït tamany, rapidesa,
inalàmbric...POLÍTICA DE PRODUCTE

• PRODUCTE TOTAL: Cobreix la funció bàsica, les accessòries i estètiques i les d’expressió individual( Socials i Psicològiques). • Cotxe: sinònim d’èxit professional, amant d’un estil de vida en particular. • Perfum: signe d’individualisme o d’expressió d’un grup de valors. Mercats Saturats Estratègies de posicionament i diferenciació amb visió de producte ampliat i total.Política de Producte
4.2- CLASSES DE PRODUCTES: • Bens i serveis: Tangibles (el bé) i intangibles
(marca, garantia, el servei...)

• Bens de consum i industrials Consumidor final o formi part d’un procés productiu

• Bens duradors i no dur.: Us continu (tv, automòbil) o poques vegades (entrades a espectacles, aliments, refrescs) • Bens de conveniència Són adquirits de forma rutinària ise’ls-hi dedica un mínim esforç de compra: llet, refrescs, detergents. Són béns que precisen d’una distribució INTENSIVA: major número de punts de venta possibles.

Política de Producte

• Dins de Béns de conveniència distingirem:
1- Béns adquirits de forma rutinària: • Béns d’ús i consum corrents: pa, oli, rentavaixelles... •Béns de compra per impuls: no existeix planificació prèvia, només escompren si es veuen: piles, xiclets,... Es solen col.locar en llocs de pas obligatori pels compradors (en les caixes enregistradores...) •Béns d’emergència: només s’adquireixen si sorgeix la necessitat imperiosa (aspirina, paraigües,...) 2- Béns de compra normal o reflexionada: en aquest grup trobem béns que s’adquireixen en menor freqüència que el grup 1. El risc, en termes de màrqueting és major, iel consumidor dedica més temps a la comparació de preus, prestacions, etc. Són els mobles, roba, sabates, electrodomèstics, etc. 3- Béns especials: són aquells en els que el consumidor no està disposat a acceptar substituts, donat que els considera únics. BMW, Mercedes, Nike,... Serà suficient la distribució SELECTIVA o EXCLUSIVA donat que el consumidor no li farà res desplaçar-se a buscar-los.Política de producte
4.3.1- LA MARCA

4.3- LA MARCA, L'ENVÀS, L'ETIQUETATGE. EL LICENSING.

•Una de les parts més importants en el disseny de l'estratègia individual del producte, és la gestió de la marca. •La marca suposa la concentració d'un grup d'atributs: qualitat, prestigi social, expressió individual, etc. •El coneixement per part del consumidor de la marca, simplifica la presa dedecisió de compra, ja que ANTICIPA ELS NIVELLS DE SATISFACCIÓ ESPERATS. •MARCA i PREU són els indicatius indirectes més importants de QUALITAT percebuda pel consumidor.

Política de producte
4.3.1- LA MARCA •L'objectiu final de la marca és aconseguir la FIDELITAT dels clients •Uns clients MENYS SENSIBLES als preus permeten marges de BENEFICIS més elevats. •La marca aconsegueix DISMINUIR laINCERTESA del consumidor en la compra: •Garantitza PRÈVIAMENT uns nivells de satisfacció, per atributs reals o simbòlics. •Disminueix el RISC econòmic, social, de la salut, etc. •INDICADOR que dóna una gran quantitat de informació. •INSTRUMENT essencial per a la DIFERENCIACIÓ, tot i que no té perquè ser l'únic.

Política de Producte
DEFINICIÓ DE MARCA: Nom, terme, signe, símbol, disseny o una...