Pràctica glúcids reductors

Pràctica 3 (I) : Quin d’aquests glúcids són reductors? Quin d’aquests
glúcids són polisacàrids?
(sacarosa, glucosa, midó, lactosa)
Hipòtesi: A partir dels nostres coneixements, la glucosa és un reductor perquè és un
monosacàrid, i aquests tenen la propietat química de reduir-se. I el midó serà un polisacàrid.
Deducció: Si posem els glúcids en contacte amb el reactiu de Fehling, aleshores elsque siguin
reductors reduiran el reactiu (per exemple: la glucosa). Si posem els glúcids en contacte amb el
Lugol, aleshores els que siguin polisacàrids donaran positiu.
Variable independent: Els quatre glúcids diferents (sacarosa, glucosa, midó, lactosa).
Variable dependent: La reducció del reactiu de Fehling. La reacció del Lugol quan queda
atrapat a les amiloses.
Control de variables:Mateixa quantitat de glúcids (3 g/100cm3)
Material necessari: 3g de: sacarosa, glucosa, midó, lactosa; reactiu de Fehling A, Lugol amb
comptagotes, 10 tubs d’assaig amb suport, vidre de rellotge, matràs, bàscula, pipetes amb
xeringa, aigua destil·lada, estufa, vas de precipitats, embut, cullera-espàtula de metall, gomets
(per diferenciar les substàncies).
Procediment:
1. Observar els glúcidstan visualment com de gust i anotem els resultats en una taula.
2.Preparar solució diluïda de glucosa, sacarosa, lactosa, midó.
-Pesem 3g de cada glúcid utilitzant la bàscula i un vidre de rellotge.
-Amb un embut hem passat els 3g grams de cada glúcid a un matràs de 100ml.
-L’omplim fins arribar als 100ml d’aigua destil·lada. Sacsegem lleugerament el matràs
per diluir els glúcids completament.3. Observar, analitzar i anotar si els glúcids solubles, i, si la solució queda transparent o
blanquinós.
4. Es posa aigua de la pica en un vas de precipitats i es posa a escalfar a l’estufa fins que bulli.
5. Es posen 3ml de cada dissolució en dos tubs d’assaig i dos més amb aigua destil·lada. Fins
obtenir 10 tubs d’assaig amb: dissolució de: sacarosa, glucosa, midó, lactosa i dos d’aiguadestil·lada. Per diferenciar quin és quin, utilitzem gomets de colors per identificar cada glúcid.
Sacarosa -> verd

Glucosa -> groc

Midó -> blau

Lactosa -> vermell

6. De les solucions que hem obtingut en el punt anterior, utilitzarem un de cada per realitzar el
primer experiment amb el reactiu de Fehling (observar si els glúcids són reductors).
7. A cada mostra afegim un 1ml dereactiu de Fehling A (inclòs el de aigua destil·lada sola).
Posem aquests cinc tubs d’assaig al “bany María” a dins del vas de precipitats que havíem
preparat prèviament.
8. Observem i anotem els canvis produïts que ens faran saber quins han donat positiu, per tant
que són reductors.
9. Dels tubs d’assaig restants hi posarem dues gotes de Lugol que servirà per saber si són
polisacàrids omonosacàrids.
10. Observem i anotem els resultats obtinguts en aquesta segona part de la pràctica.

2

Resultats:
Taula de seguiments 1:
Aspecte (cristal·lí o amorf)
Color
Solubilitat (si o no)
Gust
Fehling A (+ o -)
Lugol (+ o -)

Sacarosa
Cristal·lí
Blanc trencat
Sí
Dolç
-

Glucosa
Amorf
Blanc
Sí
Dolç
+
-

Midó
Amorf
Blanc grogós
No
No
+

Lactosa
Amorf
Blanc lluentSí
Sí
+
-

Conclusions:
Els glúcids que han donat positiu amb el reactiu de Fehling A han estat
la glucosa i la lactosa, el que s’apropa a un 50% del previst a la hipòtesi,
en la que no havíem comtat amb la lactosa. Donar positiu amb aquest
reactiu significa que aquest glúcid és reductor i per tan, monosacàrid.
Això es deu a les seves propietats químiques: tendeixen a cedir
Prova delreactiu
electrons fàcilment quan es combinen amb altres substàncies, en
de Fehling
aquest cas el reactiu de Fehling.
En el cas de la lactosa, que és un disacàrid format per β-D-galactopiranosa + β-D-glucopiranosa,
quan s’obre, per tan té mutarotació, té el poder reductor.

El glúcid que ha donat positiu en la prova del Lugol ha estat només el
midó. Això és degut a que és un polisacàrid...