Pròxima estació INDEPENDÈNCIA

1 CATALUNYA
Situada al nord-est de la Península Ibèrica, Catalunya és una terra singular. Històricament, una nació envoltada d’imperis que freqüentment han intentat assimilar-la, ja sigui per afany de conquesta, per la seva riquesa, la seva situació o la seva gent. Actualment és una comunitat autònoma de l’Estat Espanyol i un dels seus principals motors econòmics. És espoliada de manerasistemàtica fiscalment parlant i ofegada cultural i lingüísticament per l’Estat.
Catalunya pertany a una entitat històrica de la que en formen part altres territoris de l’Estat Espanyol, Francès i Italià. Tots ells comparteixen trets lingüístics, nacionals i culturals. Són el País Valencià, la Franja, la Catalunya Nord, les Illes Balears i l’Alguer; els Països Catalans.
Parlant estrictament deCatalunya, el seu territori s’estén verticalment des dels Pirineus fins més enllà del riu Ebre, i horitzontalment des de la franja de ponent fins a la costa mediterrània.
Ocupa un territori de 32000 km², amb 580 quilòmetres de costa. Avui en dia, Catalunya s’organitza en quatre províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. A més a més, s’estructura interiorment en 41 comarques. Té 946 municipis i7.512.381 habitants, segons dades del padró del 2010. Bona part d’aquesta població es concentra a l’anomenada àrea metropolitana de Barcelona.
La geografia catalana es pot organitzar en tres grans blocs geogràfics: els Pirineus, la serralada muntanyosa que separa la Península Ibèrica de la resta d’Europa, la Depressió Central, una gran extensió de terreny sense grans accidents geogràfics i elSistema Mediterrani, un conjunt d’alternances entre petites serres i terrenys més plans, prop de la línia costanera.
Catalunya té un clima mediterrani, amb variacions de temperatura entre les zones muntanyoses, les planes i el litoral.
La llengua de Catalunya és el català però, atès que la Constitució Espanyola estableix el castellà com a llengua oficial a tot l’Estat Espanyol, aquets dos idiomesconviuen en situació de cooficialitat. Cal tenir en compte que les successives onades d’immigració i certes polítiques lingüístiques reticents a l’ús homogeni del Català presents durant els últims 300 anys, han provocat que el castellà sigui una de les llengües més parlades a Catalunya.
La Generalitat de Catalunya és l’òrgan de govern de la comunitat. És elegit pel Parlament i aquest votat pelpoble en comicis cada 4 anys. Catalunya també és regida per les administracions de l’Estat Espanyol presents a totes les comunitats: l’Administración General del Estado, que és l’òrgan que controla la major part de les infraestructures, i les Diputacions Provincials.
Catalunya, a diferència del País Basc i Navarra no té cap règim fiscal especial. La majoria dels impostos són recaptats perl’Agència Estatal d’Administració Tributària i el retorn que n’obté, deficitari, depèn sempre de l’Administració Central. Això, repetit any rere any, provoca la situació anomenada “dèficit” o “espoli fiscal”. Per exemple, l’any 2005 el dèficit fiscal equivalia al 9,8 % del PIB català. Això en dades del 2009 significa un espoli de 20.600 milions d’euros.
El poder executiu resideix al Govern de laGeneralitat, format pel president i els seus consellers. Tot i així, aquest disposa de poques competències per tractar qüestions completament rellevants pel futur de qualsevol territori. És el Govern Espanyol, qui finalment acaba imposant el seu criteri.
El poder legislatiu el forma el Parlament, amb 135 diputats. L’ens aprova els pressupostos i controla i impulsa l’acció política i de govern.Finalment, pel que fa al poder judicial, el màxim òrgan d’àmbit català és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Històricament, ha quedat palès, que si bé aquets òrgans i institucions catalanes tenen legitimitat i capacitat per actuar, estan sempre supeditats a les decisions d’altres poders d’àmbit estatal, com el Congrés dels Diputats o el Tribunal Constitucional.


2...