Prejudicis Lingüístics

Javi Matamoros Castillo
Els prejudicis lingüístics.
Des del seu origen, l’esser humà ha fet ús d’algun tipus de llenguatge per poder comunicar-se. La forma d’aquesta comunicació universal, diferenta cada regió territorial del planeta, ha anat modificant-se al llarg del temps fins l’època actual. Hui dia, es diu que els diversos grups d’humans al món constitueixen les anomenades societatsmodernes, les quals fan usos diferents del llenguatge, i que és necessari, per tant, una perspectiva sòcio-lingüística per a poder estudiar tota la diversitat de llengües al món, i dins d’una mateixallengua.
Generalment, anomenem grup lingüístic a tot el conjunt de parlants d’una mateixa llengua, però també, a tot un conjunt d’ells, que dins d’un grup, fan un ús concret d’aquesta. Per açò, es diu queexisteixen prejudicis lingüístics tant entre parlants de diferents llengües com entre parlants d’una mateixa.
Els prejudicis lingüístics es defineixen de moltes maneres: com a discriminacionsd’origen social que influeixen tant en els usos de les llengües com en els seus parlants; com a creences prèvies i negatives sobre alguna característica d’una llengua (Ballester, Josep i Mas Eum, Josep A.2003); com l’aplicació del racisme a les llengües i als qui la formen (Jesús Tusón. 1988). Però, cal dir que totes elles conflueixen en el caràcter racional de la seua pròpia natura com a judici de valorentre humans, l’ambivalència, l’oposició de dues significacions.
En aquest sentit, es pot diferenciar dos tipus de prejudicis lingüístics, tal com descriu Tusón, al seu llibre “Mal de llengües”:intralingüístics i interlingüístics.
Els primers es refereixen a aquells que relacionen la diversitat d’usos comunicatius interns d’una llengua. És a dir, els que existeixen entre parlants d’un mateixgrup lingüístic. I els més comuns són: denigració de formes no estàndard i promoció de l’estàndard; relació jeràrquica i genètica entre llengua i dialectes; menyspreu de varietats alienes i...