Preparaci Control De Catal Unitat 06

Preparació del control de la Unitat 06
1. Definicions:
­Teatre:  Gènere literari que pretén emocionar el públic o el lector per mitjà de la
representació d'una història.
­Diàleg: Text en què parlen entre ells dos o més personatges.
­Monolèg: Text en què un personatge exposa en veu alta els seus pensaments.­Acotació:  Informació (en lletra cursiva i entre parèntesis) que l'autor proporciona al
director o al lector sobre com imagina l'escenari, la representació...
­Actes: Part d'una obra teatral que se situa entre una pujada i una baixada de teló.
­Escena:  Part d'una obra teatral que comença i acaba quan un personatge entra o
surt de l'escenari.

2. Complement Atributiu o atribut i el Complement Predicatiu – teoria:
­CAtributiu: Sintagma que complementa els verbs SER, ESTAR o SEMBLAR i quepot ser substituït pel pronom HO.
­CPredicatiu:  Sintagma  que   complementa   un   verb   que   no   és   SER,   ESTAR   o
SEMBLAR i que concorda amb el subjecte o amb el Complement Directe. Pot ser
substituït pel pronom HI.

3.   Complement   Atributiu   o   atribut   i   el   Complement   Predicatiu   –
Identificació i substitució pronominal:L' Atribut ha d'anar amb SER, ESTAR o SEMBLAR i s'ha de poder substituir pel
pronom HO ("a l'apartament de Figueres" va amb el verb ESTAR però es canvia per
HI i no per HO: és Complement Circusmtancial de Lloc).
El Complement Predicatiu no pot anar mai amb SER, ESTAR o SEMBLAR i ha
de concordar amb un altre element de l'oració  ("bastant malament" i "de gala" no
concorden   i,   per   tant,   no   poden   ser   Complement   Predicatiu,   són  Complements
Circumstancials de Manera).

4. a) Camp semàntics: Definició i classificació de paraules:

Camp semàntic: Conjunt de paraules que comparteixen part del seu significat.

4. b) Hiperonímia i hiponímia: Definició i identificació:

­Hiperoním: Paraula el significat de la qual n'inclou el d'una altra.

­Hiponím: Paraula el significat de la qual està inclòs en el d'una altra. 5. Ortografia:  Ortografia: teoria (regles i excepcions principals   no paraules
 soltes    de   “s”   sorda   i   “s”sonora;   regles   i   excepcions   principals   no   paraules
 soltes  de P/B; T/D; C/G a final de paraula i de síl∙laba):

La "s" sonora s'escriu "s" entre vocals (caseta, posició, puresa, musical, visita, elisió) i"z" a principi de paraula (zero, zinc, zulú) i darrere de consonant (benzina, polze,
esmorzar).

Quan en castellà la mateixa paraula porta "s", la "s" sorda s'escriu "ss" entre vocals
(pallasso, agressió) i "s" en altres llocs (abús, deScalç, secular, discurs)
Quan en castellà la mateixa paraula porta "z" o "c", la "s" sorda s'escriu "c" a l'esquerra 
d'"e" o "i" (moció, ciment, decisió) i "ç" en altres llocs (peça, descalÇ, enyorança), però mai a principi de paraula, on s'ha de canviar per "s" (sabater).
Quan en castellà la mateixa paraula porta "s", la "s" sorda s'escriu "ss" entre vocals
(apassionat, massatge, neceSSari) i "s" en altres llocs (tensió, gracióS)
Quan en castellà la mateixa paraula porta "z" o "c", la "s" sorda s'escriu "c" a l'esquerra 
d'"e" o "i" (encendre, neCessari, gràCiós) i "ç" en altres llocs (glaç, forçut, abraçar), però mai a principi de paraula, on s'ha de canviar per "s" (sucre). 
La "s" sonora s'escriu "s" entre vocals (basar­se, pesat, desar) i "z" en altres llocs 
(zoològic, recolzar).
A final de síl∙laba s'escriu P (tríptic, escriptor), T (setmana) i C (tractor), excepte els

començaments AB­ (abdicar), OB­, SUB­ (subtil) i AD­ (admetre) i els grups ­GN­
(indignat), ­GM­, ­GD­, ­GG­.A final de paraula darrere de vocal tònica s'escriu P (esclop, sap), T (agut) i C (poruc, 
batec).
En canvi, a final de paraula darrere consonant o vocal àtona s'escriu el que portin els 
derivats (destorb, calb, covard, invent, verd, amarg, porc, sang, blanc), excepte la 1a 
persona dels verbs, que sempre acaba amb ­C (jo pretenc) i moltes paraules acabades en
­C (mànec)....