Principals canvis de les guies per al suport vital basic

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 8 (1840 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 30 de enero de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
Principals Canvis de les Guies per al Suport vital basic

Els canvis en el Suport Vital Bàsic (SVB) respecte a les guies de 2005 inclouen:

• Caldria formar els operadors telefònics d’emergències per tal que interroguin les persones que truquen amb protocols estrictes per obtenir-ne informació. Aquesta informació s’hauria de centrar en el reconeixement de la manca de resposta i la qualitat dela respiració. La combinació de manca de resposta i respiració anormal o absència de respiració hauria d’activar un protocol d’actuació per a la suposada aturada cardíaca. Es posa èmfasi en la importància de la respiració en boquejades (“gasping”) com a signe d’aturada cardíaca.

• Tots els reanimadors, entrenats o no, haurien de realitzar compressions toràciques a les víctimes d’una aturadacardíaca. Continua essent bàsic posar molt d’èmfasi en realitzar compressions toràciques de gran qualitat. L’objectiu hauria de ser de prémer fins a una profunditat de 5 cm a un ritme de 100 compressions per minut, per tal de permetre que el tòrax es reexpandeixi completament, i reduint al màxim les interrupcions en les compressions toràciques. Els reanimadors preparats també haurien de realitzarventilación a amb una relació de compressions:ventilacions (CV) de 30:2. Per als reanimadors sense formació s’aconsella la RCP realitzada sols-ambcompressions-toràciques orientada per telèfon.

Suport Vital avançat en adults.

Els canvis més importants en les Guies per al Suport Vital Avançat 2010 (SVA) inclouen:

• Un major èmfasi en la importància de les compressions toràciques de granqualitat mínimament interrompudes durant qualsevol intervenció de SVA: les compressions toràciques s’aturen breument sols per permetre intervencions específiques.

• Un major èmfasi en la utilització de “sistemes de control i alerta” per a detectar el deteriorament del pacient i permetre el tractament, per tal de prevenir una aturada cardíaca intrahospitalària.

• Una major consciència sobre elssignes d’alerta relacionats amb el risc potencial de mort sobtada cardíaca extrahospitalària.

• Eliminació de la recomanació d’un període preestablert de ressuscitació cardiopulmonar (RCP) abans de la desfibril·lació extrahospitalària després d’una aturada cardíaca no presenciada pels serveis d’emergències mèdiques (SEM).

• Continuació de les compressions toràciques mentre es carregaudesfibril·lador: això minimitzarà la pausa predescàrrega.

• Es treu importància al paper del cop precordial.

• La utilització de tres descàrregues ràpides (successives) en el cas de la fibril·lació ventricular / taquicàrdia ventricular sense pols (FV/TV) que es produeix en el gabinet de cateterització cardíaca o en el període postoperatori immediatament posterior a la cirurgia cardíaca.

• Ja noes recomana l’administració de fàrmacs a través del tub traqueal. Si no es pot aconseguir accés intravenós, caldria administrar els fàrmacs per via intraòssia (IO).

• Quan es tracta una aturada cardíaca FV/TV, cal administrar 1 mg d’adrenalina després de la tercera descàrrega, un cop reiniciades les compressions toràciques, i després, cada 3-5 minuts (durant els cicles alterns de RCP).

• Jano es recomana utilitzar rutinàriament atropina en l’asístòlia o en l’activitat elèctrica sense pols (AESP).

• Es fa menys èmfasi en la intubació traqueal precoç tret que la realitzin individus molt preparats amb una interrupció mínima de les compressions toràciques.

• Es fa més èmfasi en la utilització de la capnografia per confirmar i controlar contínuament la col·locació del tubtraqueal, la qualitat de la RCP i per proporcionar una indicació precoç del retorn de la circulació espontània (RCE)

• Es reconeix el rol potencial de la visualització per ultrasons durant el SVA.

• El reconeixement del dany potencial causat per la hiperoxèmia després d’aconseguir el RCE: un cop s’ha establert la RCE i es pot mesurar de forma fiable la saturació d’oxigen en la sang arterial (SaO2)...
tracking img