Problemes socials a la catalunya del 1900

La primera legislació laboral
S’inicia el segle amb l’inici d’una lenta i tímida legislació laboral. La Llei d’Accidents de Treball és de 1900. I el mateix any es va promulgar la Llei reguladora delTreball de Dones i Nens (passaran molts anys abans no es comencin a fer complir).
Però el 1901 es produirà una Vaga General del tèxtil a les comarques del Ter i Fresser amb un locaut patronal, queacaben desarticulant els sindicats fabrils.
I el 1902, a Barcelona, s’anuncia l’inici de Vaga General. Ja estaven en vaga els metal•lúrgics, els carreters i els forners. El dia 17, Barcelona estàparalitzada i es produeixen greus enfrontaments entre la guàrdia civil i els manifestants que provoquen 12 morts i molts ferits. El govern respongué amb l’estat de guerra, el tancament dels locals de lessocietats obreres i l’empresonament de més de tres-cents dirigents sindicals. Però la vaga es va estendre a Reus, Sabadell, Sants, Tarragona i Terrassa. La UGT s’hi va mantenir al marge, amb la qualcosa quedà restringida a Catalunya. La vaga fou un fracàs i el dia 24 els obrers que no estaven empresonats,tornaren capcots a la feina. El 1903, un decret governatiu convertirà la Comissió de ReformesSocials, fundada el 1883, en l’Institut de Reformes Socials, que es farà carrec de preparar la primera legislació espanyola per al món laboral.A Catalunya, durant els primers mesos de 1903 esprodueixen un seguit de grans vagues: a Reus, 7 dies de vaga general; a Barcelona, vaga dels descarregadors del moll, la dels carreters, i el mes de juny la dels paletes i picapedrers. La majoria vanrepresentar un fracàs per al moviment obrer i l’abandonament dels afiliats desarborà les societats de resistència.
El 1904 es promulgà la Llei del Descans Dominical. Mentre l’organització de les societatsobreres no socialistes en l’àmbit estatal no troba un punt de convergència, a Barcelona es constitueix el 1904 amb pocs efectius la Unió Local de Societats Obreres. Aquesta Unió, que en un primer...