Prometeo encadenado

PROMETEU ENCADENAT
L’estrcutura de Prometeu ès senzilla, com solen ser totes les peces d’Èsquil. El seu moviment escènic és més aviat pobre. El protagonista es limita a doldre’s de la seva desgràcia i a dialogar amb els visitants. Es considerada una obra d’art mestra en el gènere.
Pel que fa al joc dels personatges, per primer cop es presenten en un escenari dos personatges abstractes, Poder iForça (el segon apareix com a personatge mut). Des de els inicis del drama l’autor dona a entendre de forma molt clara, la oposición de caràcters; d’una banda els qui compadeixen Prometeu i li fan costat, i de l’altra, els executors insensibles de les ordres tiràniques de Zeus.
En el cas d’Ocèan, les seves intervencions denoten que vol quedar bé amb tothom i que està disposat a pactar amb quisigui. Ès una escena aquesta, poc tràgica.
El cor d’Oceànides, es mostra molt més noble i lleial. En el primer estàsim, veiem com la compassió per la sort de l’heroi és compartida per tots els humans, des de els més ferotges i bàrbars fins a les tímides filles d’Ocèan. Aquestes doncelles mostren un gran gest volent sofrir al costat de Prometeu, en l’escena final. Aquesta actitud posa en evidència lacovardia d’Oceàn.
L’aparició inesperada d’Io metamorfoseada en vaca i abullonada pel tàvec il.lustra, l’actuació de Zeus sobre el món. Els seus efectes sobre les víctimes són terribles, i tot plegat, per un caprici de Zeus i la venjança d’Hera. Tot ve a reforçar d’alguna manera, el victimisme del Tità, obstinat a aparèixer sota una puixança injusta.
Prometeu Encadenat formava part d’unatrilogia; Prometeu portador del foc. Prometeu Encadenat i El Prometeu Alliberat ( la més desconcertante de les tragèdies esquílies, llenguatge mésplaner, parts líriques més breus i sencilles.Aquí Zeus el perdonava i el nou cosmos s’imposava, no està clar que sigui només autoria seva):
ARGUMENT
Prometeu ha estat lligat a Estícia per haver robat el foc. Io, que va errante, s’assebenta gràcies a ell quequan arribi a Egipte,segons un Oracle de Zeus, engendrarà Èpafos. Hermes ès enviat al seu devant amb l’amenaça de que Zeus l’anorrearà amb el llamp si no diu el que li ha de succeir. A la fi es comencen a sentir Trons i Prometeu desapareix.
L’escena del drama representa l’Escítia, la muntanya del Caucas (però segons el rumor estés diuen que Pormeteu no va ser encadenat a Escítia, sino que ho vaestar en els límits d’Europa, a tocar del riu Ocèan).
Personatges del drama; Força, Poder, Hefest, cor d’Oceànides, Prometeu, Ocèan, Hermes i Io, la filla d’Ínac.

PRÒLEG
L’escena representa un lloc muntanyós i abrupte. Enrtren Poder i Força (personatge mut), que porten Prometeu. Hefest els acompanya amb les seves eines de ferrer. S’aturen devant una roca isolada.
Arriben a un lloc llunyà, unlloc desert no trepitjat pels homes,Poder li diu a Hefest que és hora de complir les ordres de Zeus. És hora de que agafin al criminal i li posin els grillons i les cadenes d’hacer, per lligar-lo a la roca, ja que ha robat el foc i el va oferir als mortals. Ha d’aprendre a reverenciar la tirania de Zeus i deixi d’afavorir els homes.
Hefest (fill d’Hera) diu que l’ordre es cumplirà, ja no s’atura.Hefest mostra dubtes per lligar a Prometeu (cosí de Zeus i oncle d’Hefest) fill de Temis (la justícia), ja que diu que ès parent. S’adreça a Prometeu i li diu que ni ell ni Prometeu volen que el clavi en aquella muntanya amb cadenes de bronze, imposibles de desfer, lluny dels homes on no percebrà ni veu ni figura humana. Li diu que amb el sol li canviarà la pell de color, i que agraïra quanarribir el frescor de la nit i que encara no ha nascut qui el pot alliberar (Heracles). Diu que s’ha guanyat això per la seva benevolença amb els homes, ja que els ha donat més honors del que ès just. Li diu que per això estarà allà i que encara que tingui Gemex i laments, el poder de Zeus és impecable i ferotge. Poder es desespera, perquè diu que van amb demora i amb compassió, ja que ès el més...