Proves bioquímiques
Páginas: 8 (1769 palabras)
Publicado: 25 de marzo de 2010
Pr.10 Identificació d'espècies
1.Objectius
Mitjançant diferents proves bioquímiques en diferents medis, i sembres en medis diferencials determinar l'espècie de quatre mostres incògnita.
2.Procediment
2.1 Identificació de cocs gram positius
2.1.1 Prova de la catalasa
La catasala és un enzim que catalitza la descomposició del peròxid d'hidrogen en aigua i oxigen. Es troba en lapresent majoria de microorganismes aerobis i anaerobis facultatius, excloent els estreptococs.
Material: Aigua oxigenada de 30VOL, cultius bacterians A, B, C i D en placa de PCA, portaobjectes i nansa de Kolle.
Tècnica: En un portaobjectes dipositem una o dues colònies de cada microorganisme i afegim una o dues gotes d'aigua oxigenada.
Interpretació: La prova es considera positiva quan esprodueix una efervescència ràpida amb despreniment de bombolles. Aquesta prova serveix per diferenciar els gèneres Micrococcus i Staphylococcus (catalasa positiu) del gènere Streptococcus (catalasa negatiu).
2.1.2 Utilització de la glucosa (O/F)
És una prova útil per a diferenciar aquells microorganismes que són capaços d'utilitzar la glucosa de forma anaeròbia d'aquells que no ho podenfer.
Material: Dos tubs per microorganisme (un amb tap de vaselina i l'altra sense), nansa de Kolle (amb l'anella desfeta), cultius bacterians A, B, C i D en placa de PCA.
Tècnica: Inoculem per picadura els dos tubs (un amb tap de vaselina i l'altra sense) amb cadascun dels cultius bacterians. La vaselina proporciona condicions anòxiques i per tant en aquest tub es determina la fermentaciómentre que en l'altra es determina l'oxidació. Incubem a 37ºC 48h.
Interpretació: Els bacteris fermentadors produeixen àcid de la glucosa independentment de la presència d'oxigen. Per tant els dos tubs viraran a groc. En aquest cas, es tractaria d'u microorganisme del gènere Staphylococcus. Els bacteris oxidatius (metabolisme respiratori) només fan servir la glucosa en el tub sense vaselina, pertant només virarà a groc aquest tub. En aquest cas es tractaria de Micrococcus. Si no vira cap dels dos tubs el bacteri no utilitza la glucosa com a fons de carboni.
2.2 Identificació de bacils gram negatius
2.2.1 Oxidasa
La identificació dels bacils gram negatius pot iniciar-se amb aquesta prova. Serveix per descartar la família Enterobacteriaceae, els membres de la qual no posseeixenl'enzim citocrom C oxidasa.
Material: Discs de paper amb parafenilandiamina, cultius bacterians A, B, C i D en placa de PCA, pinces estèrils.
Tècnica: Col·loquem els discs de paper impregnats amb parafenilandiamina en una placa amb cultius ja crescuts.
Interpretació: Si les cèl·lules contenen citocrom C oxidasa el reactiu es torna de color violeta. Si les cèl·lules no contenen citocrom Coxidasa el reactiu es manté incolor.
2.3 Microorganismes oxidasa positiva
Poden classificar-se en fermentadores de glucosa i no fermentadores, per això aquests dos grups de microorganismes s'identifiquen mitjançant la prova de la utilització de la glucosa (oxidativa o fermentativa). Pseudomonas utilitza la glucosa per via oxidativa i Vibrio ho fa a més a més per la via fermentativa. Laincapacitat d'utilitzar la glucosa per les dues vies és una característica important d'Alcaligenes. La identificació de Pseudomonas es fa per la producció de pigments en Agar F i agar P.
2.3.1 Producció de pigments
És una prova útil per a posar de manifest la formació de compostos pigmentats per microorganismes no fermentadors.
Material: Plaques agar F (medi King B), agar P (medi King A),cultius bacterians A, B, C i D en placa de PCA, nansa de Kolle.
Tècnica: Inocular a cadascuna de les plaques (agar F i agar P) amb els microorganismes traçant amb la nansa de Kolle estries paral·leles. Incubar a 37ºC durant 24h.
Interpretació: La presència de Pseudomonas aeruginosa sobre la placa d'agar F es manifesta per l'aparició d'un pigment groc fluorescent (fluoresceïna o pioverdina) i...
1.Objectius
Mitjançant diferents proves bioquímiques en diferents medis, i sembres en medis diferencials determinar l'espècie de quatre mostres incògnita.
2.Procediment
2.1 Identificació de cocs gram positius
2.1.1 Prova de la catalasa
La catasala és un enzim que catalitza la descomposició del peròxid d'hidrogen en aigua i oxigen. Es troba en lapresent majoria de microorganismes aerobis i anaerobis facultatius, excloent els estreptococs.
Material: Aigua oxigenada de 30VOL, cultius bacterians A, B, C i D en placa de PCA, portaobjectes i nansa de Kolle.
Tècnica: En un portaobjectes dipositem una o dues colònies de cada microorganisme i afegim una o dues gotes d'aigua oxigenada.
Interpretació: La prova es considera positiva quan esprodueix una efervescència ràpida amb despreniment de bombolles. Aquesta prova serveix per diferenciar els gèneres Micrococcus i Staphylococcus (catalasa positiu) del gènere Streptococcus (catalasa negatiu).
2.1.2 Utilització de la glucosa (O/F)
És una prova útil per a diferenciar aquells microorganismes que són capaços d'utilitzar la glucosa de forma anaeròbia d'aquells que no ho podenfer.
Material: Dos tubs per microorganisme (un amb tap de vaselina i l'altra sense), nansa de Kolle (amb l'anella desfeta), cultius bacterians A, B, C i D en placa de PCA.
Tècnica: Inoculem per picadura els dos tubs (un amb tap de vaselina i l'altra sense) amb cadascun dels cultius bacterians. La vaselina proporciona condicions anòxiques i per tant en aquest tub es determina la fermentaciómentre que en l'altra es determina l'oxidació. Incubem a 37ºC 48h.
Interpretació: Els bacteris fermentadors produeixen àcid de la glucosa independentment de la presència d'oxigen. Per tant els dos tubs viraran a groc. En aquest cas, es tractaria d'u microorganisme del gènere Staphylococcus. Els bacteris oxidatius (metabolisme respiratori) només fan servir la glucosa en el tub sense vaselina, pertant només virarà a groc aquest tub. En aquest cas es tractaria de Micrococcus. Si no vira cap dels dos tubs el bacteri no utilitza la glucosa com a fons de carboni.
2.2 Identificació de bacils gram negatius
2.2.1 Oxidasa
La identificació dels bacils gram negatius pot iniciar-se amb aquesta prova. Serveix per descartar la família Enterobacteriaceae, els membres de la qual no posseeixenl'enzim citocrom C oxidasa.
Material: Discs de paper amb parafenilandiamina, cultius bacterians A, B, C i D en placa de PCA, pinces estèrils.
Tècnica: Col·loquem els discs de paper impregnats amb parafenilandiamina en una placa amb cultius ja crescuts.
Interpretació: Si les cèl·lules contenen citocrom C oxidasa el reactiu es torna de color violeta. Si les cèl·lules no contenen citocrom Coxidasa el reactiu es manté incolor.
2.3 Microorganismes oxidasa positiva
Poden classificar-se en fermentadores de glucosa i no fermentadores, per això aquests dos grups de microorganismes s'identifiquen mitjançant la prova de la utilització de la glucosa (oxidativa o fermentativa). Pseudomonas utilitza la glucosa per via oxidativa i Vibrio ho fa a més a més per la via fermentativa. Laincapacitat d'utilitzar la glucosa per les dues vies és una característica important d'Alcaligenes. La identificació de Pseudomonas es fa per la producció de pigments en Agar F i agar P.
2.3.1 Producció de pigments
És una prova útil per a posar de manifest la formació de compostos pigmentats per microorganismes no fermentadors.
Material: Plaques agar F (medi King B), agar P (medi King A),cultius bacterians A, B, C i D en placa de PCA, nansa de Kolle.
Tècnica: Inocular a cadascuna de les plaques (agar F i agar P) amb els microorganismes traçant amb la nansa de Kolle estries paral·leles. Incubar a 37ºC durant 24h.
Interpretació: La presència de Pseudomonas aeruginosa sobre la placa d'agar F es manifesta per l'aparició d'un pigment groc fluorescent (fluoresceïna o pioverdina) i...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.