puta



















LA VIDA HUMANA, UN CAMÍ DE RECERCA.
A LA RECERCA DE LA FELICITAT













En acabar aquesta unitat hauràs de ser capaç de:

Definir el que entens per “felicitat”, a partir de la teva reflexió i experiència personal.

Explicar (amb un dibuix, text, esquema, frase, etc) quins trets de cada una de les dimensions, ajuden a donar sentit ala teva vida.


LLEGEIX, aquesta breu història de Lleó Tolstoi.



kllllllllllll





Què és per a tu lafelicitat?
Series capaç d’explicar-ho, fer-ne un dibuix, un poema, potser trobar una imatge, una fotografia?























Què ens fa feliços?

Algunes preguntes pel debat:
Superar els reptes que la vida ens presenta, ens ajuda ser feliços?

Podem arribar a ser feliços en situacions adverses?

A ser feliç se’n pot aprendre?

Qui és més feliç: quiaprèn a reduir els seus desitjos o el qui pretén satisfer-los tots?

En acabar el debat, escriu-ne la teva reflexió personal.

Superar els reptes que la vida ens presenta, ens ajuda a ser més feliços ?

En la majoria de casos per suposat que ens ajuda a ser més feliços já que arribar a superar un repte et dona una plena satisfacció personal i et fa reflexionar que si tu t'ho proposes hopodrás aconseguir.











Podem arribar a ser feliços en situacions adverses ?

Si, perquè amb la pròpia voluntat de la persona en qüestió i la gent que l'estima i l'envolta pot tirar endevant i intentar buscar-hi una solució. El que no pot fer encara que la situació sigui dura és quedar-se de braços creuats i negar-se a poder ser feliç.







A ser feliç se’n potaprendre ?

Si, però no ho definiria ben bé en que la felicitat és un aprenentatge, sino que amb l'ajuda de psicòlegs i persones que t'estimen i t'envolten et podem enseyar i a la vegada animar a enfocar la vida des d'una altre perspectiva, parlariem de persones amb falta d'autoestima, persones amb problemes mentals, o simplement persones que no s'acabin de realitzar o trobar a si mateixes.
Apendre aser feliç no crec pas que sigui una cosa que es pugui realitzar d'un dia per l'altre, sino que és tot un procediment i les ganes de la persona en qüestió.
En part també opino que s'apren a ser feliç a base de les pròpies experiències d'una persona, és a dir, una persona no podrà apendre a ser feliç observant com ho són les altres.














Qui és més feliç: qui aprèn a reduirels seus desitjos o el qui pretén satisfer-los tots?

Si aprèns a reduir els teus desitjos, de què viuries? Els desitjos i les alegries són esencials en la vida de les persones, simplement es necesiten per viure. En cas contrari, jo em pregunto: En el moment en què podràs satisfer un desitj serás infinitament feliç, però i després? Si no l'aconsegueixes et podries deprimir? Es necesitaexperiència per respondre aquesta pregunta.











Ara us proposem que us poseu per parelles. Cadascú, a poc a poc i en silenci, llegirà una entrevista diferent de les dues que tens a continuació. Després, us expliqueu el que heu llegit.

En acabar, expliqueu quines són les idees més importants sobre la felicitat de cada un dels autors.
Creieu que es poden complementar? Quina és lavostra opinió?

1. FERRAN SALMURRI, AUTOR DEL PLAN PARA LA SALUD MENTAL ESCOLAR
"La felicidad debe enseñarse en el cole"
LA VANGUARDIA - 25/09/2002 (LLUÍS AMIGUET)
-Se puede aprender a ser feliz?
-Se debería.

-¿La felicidad se aprende como las matemáticas?
-Pues claro. La felicidad es un sentimiento que puedes modular a voluntad si sabes cómo hacerlo.

-¿Cómo se consigue esa...