Què és una ciberaddicció

1.2. Què és una ciberaddicció

Per a la gent el concepte d’addicció està relacionat amb el consum de drogues i la majoria de les definicions sobre què és una addicció es centra en el consum de substàncies.
Les conductes addictives es caracteritzen per la ca¬pacitat que tenen per produir gratificació immedia¬ta o alleujament d’algun malestar. Les addiccions s’inicien com a conductes plaentsperò, posterior¬ment, en un termini variable per a cada una d’elles, esclavitzen el subjecte, que se sent obligat a repe¬tir-les, malgrat el malestar que li estan ocasionant. Es parla d’addicció quan la conducta addictiva condueix el subjecte a una dependència. La persona redueix progressivament el seu camp d’interessos i les seves obligacions, de ma¬nera que la conducta addictiva acaba peracaparar-li la vida. Es una relació negativa, fins i tot destructiva, que el subjecte es mostra incapaç de controlar.
L’addicció és una malaltia primària, crònica, amb factors genètics, psicosocials i ambientals que influencien el seu desenvolupament i manifestacions. La malaltia és freqüentment progressiva i fatal. En canvi, la dependència fa referència a un desig moderat o una obsessió intensa, la qualpot provocar la síndrome d’abstinència si no es practica. Això va associat amb la falta d’interès per altres activitats que anteriorment eren realitzades per l’individu.
Per tant, l’addicció de les noves tecnologies s’anomena Ciberaddicció. La paraula ciber ens ve donada per cibernètica, que indica relació amb les xarxes informàtiques i la realitat virtual. Es tracta d’una addicció psicològica jaque no s’injereix cap substància.
Segons Adès i Lejoyeux (2003) existeixen dos elements essencials dels trastorns addictius: la falta de control i la dependència:
Per la falta de control s’entén que la persona perd el control sobre l’activitat i la segueix realitzant tot i les conseqüències negatives que suposa: aïllament, problemes per la salut, mal humor, etc. La dependència és aquell estaten el què una persona ha perdut el control sobre l’ús d’una substància o, en el nostre cas, sobre un comportament. És a dir, un individu és un addicte quan és incapaç d’escollir quan i com actua d’una determinada manera o consumeix una determinada substància. Aquesta manca de control influeix negativament sobre la resta d’àrees de la seva vida parella o familia, rol laboral, entorn social,activitats de lleure, etc…
Segons Echeburúa i Corral qualsevol conducta normal agradable és susceptible de convertir-se en un comportament addictiu. Es podrien fer usos anormals d’una conducta en funció de la intensitat, la freqüència o la quantitat de diners invertits, i en últim cas, en funció del grau d’interferència en les relacions familiars, socials i laborals de les persones implicades. Elscomponents fonamentals dels trastorns addictius serien la pèrdua del control i la dependència a realitzar aquella determinada acció
Per Griffiths qualsevol comportament que compleixi aquests sis criteris serà definit com addicció:
 Rellevància: Quan un activitat particular es converteix en la més important en la vida de l’individu i pot arribar a dominar els seus pensaments, sentiments i conducta
Modificació de l’humor: Experiències subjectives que la gent experimenta com a conseqüència de implicar-se en l’activitat.
 Tolerància: Procés pel qual requereix incrementar la quantitat de l’activitat particular per aconseguir o experimentar els efectes anteriors.
 Síndrome de l’abstinència: Estats emocionals desagradables i/o efectes físics que passen quan l’activitat es interrompuda osobtadament reduïda.
 Conflicte: Es refereix als conflictes que es desenvolupen entre l’addicte i aquells que l’envolten (conflicte interpersonal), conflictes amb altres activitats com el treball, la vida social, aficions, etc, o dins dels propis individus (conflicte infrapsíquic) que estan involucrats en l’activitat particular
 Recaiguda: És la tendència que implica el procés de retornar als...