Què És I Que Fa La Sociologia?

1. El coneixement és un fet social, construït socialment, i per tant en ciències socials no podem pretendre produir coneixement “objectiu”.

Sí, però si tenim en compte que en l’actualitat la definició de coneixement es: “un conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d’una matèria o assumpte, un sinònim de saber” (Viquipèdia, 2011), o bé, “capacitat de l’ésser humà per comprendre lanaturalesa, les qualitats i les relacions de les coses: el coneixement distingeix les persones dels animals” (diccionaris.cat, 2011). És a dir, la definició de coneixement tant pot ser una capacitat de comprensió de les “coses” pròpia dels éssers humans, com el resultat generat d’aquesta capacitat en forma de dades, pràctiques, conceptes, idees, etc. Per tant, el coneixement no es sinònim tant solsd’unes poques disciplines com ara la ciència, sinó de saber, independentment de la naturalesa de les coses i de com arribem a adquirir-lo.

No obstant això, si anem enrera en el temps dels filòsofs de la Il·lustració i els seus successors, trobem que per als filòsofs, la ciència era la forma més elevada de coneixement, ja que semblava crear unes veritats sòlides basades en l’observació il’experimentació.[1] Aquest va ser el motiu pel qual els seus successors influenciats pel paradigma dels filòsofs de la il·lustració, intentaren aplicar el coneixement de la ciència en tots els seus raonaments; Herny Saint Simon, August Comte, Karl Marx, Èmile Durkheim i Max Weber, entre d’altres. D’altra banda, sembla ser que encara en el segle XXI, les persones solem adoptar una posició ingènuamentcrèdula davant de tot allò que porta l’etiqueta de científic, i pressuposem que en ciència les coses són clares, que els científics estan necessàriament d’acord en tot i que tothom actua amb bones intencions, de manera que estalviem als científics la feina de justificar adequadament els seus descobriments i idees.[2] Aleshores, si encara hi ha la concepció que la ciència crea “veritats sòlides”, elconeixement que adquirim per mitjà d’altres fonts no les pot crear? Poc a poc, aquesta concepció va canviant, el coneixement científic s’està situant en una de les múltiples formes de coneixement al costat d’altres, ja que també a través de la poesia, la música, la religió, etc. podem accedir al coneixement, encara que no sigui científic.[3]

Avui en dia, l’epistemologia (branca clàssica de lafilosofia), divideix el coneixement en tres nivells: coneixement sensible, coneixement conceptual i coneixement holístic. La diferència més significativa entre el primer i el segon radica en que el primer es un coneixement particular de cada persona, en el que cada un veu i defineix els conceptes i els objectes amb les característiques pròpies (coneixement subjectiu?), mentre que el segon fa referènciaa la universalitat dels conceptes i objectes, aquells que tots comprenem de la mateixa manera, sense afegir-li característiques pròpies (coneixement objectiu?). El tercer, també anomenat coneixement intuïtiu, fa referència a la forma de captar els conceptes dins d’un context en particular, com un dels elements que composen una totalitat, sense posseir una limitació o estructura clara (coneixementsubjectiu?). Això es el que diferencia en major grau el nivell de coneixement holístic amb el conceptual, ja que aquest darrer posseeix estructures que li atorguen universalitat.[4]
A més a més, si tenim en compte que: “La subjectivitat segons la teoria del coneixement, és la propietat de les percepcions, arguments i llenguatge basats en el punt de vista del subjecte i, per tant, influïts pelsinteressos i desitjos particulars del subjecte. La propietat oposada és l’objectivitat, que els basa en un punt de vista, distant i separat, de manera que els conceptes en qüestió siguin tractats com objectes” (Viquipèdia, 2011). Aleshores, si una de les formes del coneixement és que aquest es pot produir com a resultat d’un fet social, que s’ha construït socialment, es possible produir...