Racismo en argentina,desde bunge

CONSIDERACIONS PRELIMINARS L’objectiu d’aquest treball no és determinar la validesa científica del concepte“raça”, ni tampoc plantejar qüestions morals relacionades amb el racisme i la xenofòbia. El que m'interessa és investigar com aquest concepte, considerat caduc i obsolet per molts, segueix tenint plena vigència més d’un segle després de la publicació del text que he analitzat. Per tant, eltreball es centrarà en l’anàlisi dels fonaments ideològics que soste el discurs del autor,principalment Bunge, i d’altra banda, en la rellevància que aquests plantejaments han tingut en la construcció de la identitat nacional argentina.

INTRODUCCIÓ El text escollit forma part de l’obra Nuestra América, un ambiciós assaig sobre la psicologia dels pobles llatinoamericans publicat per primeravegada l’any 1903. L’autor, Carlos Octavio Bunge (Buenos Aires 1875-1918), fou un polifacètic intel·lectual argentí i una de les figures més destacades de l’àmbit acadèmic sudamericà a principis del segle XX. Provinent d’una família d’origen alemany ben situada socialment, Bunge va cursar estudis de dret, però ben aviat va mostrar interès per altres matèries com la literatura, la pedagogia o lasociologia. Tot i la seva curta trajectòria vital, l’obra de Bunge és extensa i variada, incloent des d’estudis jurídics com Teoría del Derecho (1905) o Historia del Derecho argentino (1912) fins a novel·les com Thespis (1907) o tractats pedagògics com El espíritu de la educación (1901).No obstant, el seu treball més influent és Nuestra América, assaig de psicologia social que li ha valgut laconsideració de “figura referencial”1 del positivisme argentí. L’obra en qüestió està formada per una introducció i cinc llibres, en els quals l’autor fa una descripció detallada de les característiques psicològiques dels diferents grups racials que ocupen l’Amèrica hispana. Així doncs, al primer llibre s’analitzen les particularitats mentals i morals dels espanyols; al segon llibre es tracten els tretsdiferencials d’indis, negres i mestissos; el tercer llibre repassa els “defectes” del crioll hispanoamericà; el quart llibre està destinat a la política llatinoamericana; finalment, el cinquè llibre conté les biografies d’alguns politics importants com Porfirio Díaz o Juan Manuel de Rozas. L’objectiu d’aquest exhaustiu estudi psicològic no és altre que determinar les causes de “l’endarreriment”hispanoamericà respecte al món civilitzat. El nostre autor,com molts altres intel·lectuals de l’època, conclou que el factor determinant de la inferioritat llatina es la raça. Val a dir que aquest plantejament no era nou, però Bunge li donà un nou caire més científic, valent-se de les corrents ideològiques europees. Conscient de que l’acusarien de prejutjar, l’autor ens adverteix que les seves
1Marisa Miranda i Gustavo Vallejo, "Sociodarwinismo y psicologia de la inferioridad de los pueblos sudamericanos:Notas sobre el pensamiento de Carlos O. Bunge",Frenia (2006)

conclusions són fruit de l’observació empírica, al més pur estil positivista. En aquest aspecte, s’ha de destacar que Bunge no creu en l’existència de races inferiors per se. Ans al contrari, admet que races avui consideradessuperiors com la teutona no gaudien del mateix estatus en altres èpoques. No es tracta, doncs, d’un plantejament dogmàtic de la idea racial, sinó més aviat d’una concepció cíclica de la història. Tenint en compte aquestes reflexions, es evident que no ens trobem davant d’un individu que respongui al perfil associat amb el racista vulgar. Per tal d’entendre el context històric en el qual Bunge vadesenvolupar les seves idees, és necessari mirar enrere en el temps i analitzar els seus principals predecessors ideològics. Aquesta tasca ens ajudarà a entendre la situació social i política a l’Argentina del primer centenari de la independència. ANTECEDENTS IDEOLÒGICS I CONTEXT HISTÒRIC D’entre tots els argentins que van precedir a Bunge en l’estudi de la qüestió racial, dos personatges destaquen...