Realitat I Aparença

La relació entre la realitat i l’aparença d’aquelles cosses que es situen al voltant de la vida dels humans, és a dir, tot allò que percebem amb els nostres sentits. Podem interpretar que el que ensvol dir aquest text, és que, tot allò que els humans percebem d’un cos determinat, no és més que l’aparença d’aquest. Així sota l’aspecte superficial d’un objecte, s’hi amaga la seva forma real.Hempel, expressa que gràcies al desenvolupament de la ciencia, les persones, han ampliat el seu coneixement sobre la realitat. Dit d’una altra manera, la ciencia ha permès traspassar les fronteres delsfenòmens empírics familiars (aparença) i arribar a una percepció més profunda d’allò que ens envolta. Aquest coneixement cada vegada més profund ha portat a alguns pensadors a creure que allò que ésdemostrava científicament era la realitat més autèntica.

Aquesta premisa ha encetat un conflicte entre la realitat i l’aparença. Per tal d’entendre aquesta qüestió, ens fixarem en els significatsde cadascun d’aquests conceptes.

En primer lloc, l’aparença és allò que podem percebre amb els nostrees sentits. Per tant, tots els fenòmens o cossos que podem tocar, escoltar, veure, … són productede l’aparença. En definitiva l’aparença és una realitat fictícia.

En segon lloc, si parlem de la realitat, estem parlant de tot allò que existeix sense la necessitat de ser percebut. Per exemple,creiem posible l’existència d’una pedra en algún lloc del món que malgrat ningú mai no l’hagi percebuda, segueix existint.

Com hem pogut comprobar la realitat, sovint es trova amagada sotal’aparença. L’aparènça està en contrast amb la realitat, ja que està totalment subjecte als sentits i per tant depèn d’aquests a l’hora d’interpretar una realitat. El fet que trobem diferents interpretacionsd’una mateixa realitat es deu a les múltiples formes posibles de percebre-la. Així com els humans basem la nostre percepció de la realitat a partir dels sentits, i sobretot de la vista, les serps...