Recensió: Si Això És Un Home

Recensió: Si esto es un hombre
Fitxa:

Autor: Primo Levi
Títol: Si esto es un hombre
Títol original: Se questo è un uomo
Páginas: 112
Año Edición: maig de 2002
Editorial: El Aleph
ISBN: 84–7669–525–x
Argument:
Aquest llibre argumenta molt bé com se sent un ésser humà en un camp d'extermini, però que a la llarga deixa de ser-ho per convertir-se en un animal sense sentiments.
PrimoLevi és capturat per els feixistes, que el fan declarar i diu que és italià i jueu. Va estar 15 dies de viatge en un tren de mercaderies on tots estaven amuntegats i colpejats injustament. Fins que arriben al camp de concentració. Allà separen a les dones, nens, vells i als homes útils i inútils. Els que no eren seleccionats com a útils els van matar. Als altres els hi van rapar el cap, els hi vantreure la roba, i els seus objectes personals, i els hi van donar uniformes de ratlles i sabates de fusta molt incomodes que els hi feien ferides i quasi sempre els hi anaven petites. El camp de concentració, Lager, estava dividit en seixanta barracons, en els quals es distingien: criminals, polítics, jueus, SS, infermeria, etc. En el camp es treballava durament. L'horari d'hivern era de 8 a 12 ide 12:30 a 16:00, i a l'estiu de 6:30 a 12 i de 13:00 a 18:00. A Primo Levi li van assignar al bloc 30 i li van donar una llitera compartida, que dormien amb el cap en els peus de l'altre, i amb una fina manta. Feia molts dies que no bevien aigua, estaven morts de cansament, de gana i de set i en el bloc on dormien hi havia una font on ficava: "l'aigua està enverinada, no beure", i això li va donaruna certa impotència al veure com queien gotes d'aigua que xocaven contra el terra, i no poder beure. A la nit no va aconseguir agafar el son perquè tenia ansietat i por, i no va parar de parlar amb el seu company i de fer-li preguntes. Ell no sabia que allà no es feien preguntes, perquè ningú pot contestar amb certesa o simplement no li responen a les preguntes i el manen callar. Al matí ha devestir-se ràpid, rentar-se i formar en la neu. Els treballs són durs i no poden ni amb la seva ànima. En els menjars donen un peça de pa i una ració d'aigua, que aquest menjar el poden intercanviar per utensilis com culleres, ganivets, draps per la roba, o altres utensilis per l'estil. Ens va narrant com a poc a poc es van sentint com animals, sense sentiments, ni emocions i que tots els dies sóniguals els anteriors. Levi es fica malalt i ingressa en el Ka-Be (la infermeria) on només pot estar-hi durant poc temps. Si es una malaltia llarga o una malaltia terminal està condemnat a mort. Al temps que va estar allà va fer un examen de química per poder estar d'especialista en aquest àrea, i així millorar les seves condicions. Però va passar molt temps fins que va obtenir aquest privilegi,quan per fi el criden per ocupar aquest càrrec, pensa que a això no se li pot dir treball perquè era com un paradís comparat com estava abans. A més té sabó, escombres, etc. A l'any 1944 comencen els bombardejos dels russos i les primeres esperances d'aconseguir la llibertat, però els que porten molt de temps allà no pensen en que la cosa pot millorar, perquè ja estan cansats d'esperar. En l'últimcapítol ens explica com els russos ja destrueixen el camp. Abans d'això, tots menys els malalts, abandonen el camp creient que van cap a la llibertat però van cap a la seva mort, i és molt dur el marxar i tenir que deixar allà els malalts sols ja que els alemanys els han abandonats, apart de veure morir gent amb els teus propis ulls. Són afusellats a 20 km del camp. Els dies passen i els malalts sónuns abandonats, uns SS maten a alguns jueus que estaven per allà al camp. Es com van passar els 10 dies. Com se les van arreglar per poder menjar, no passar fred i la gran quantitat de morts que va haver-hi per malaltia i per congelació. Durant aquest temps fa gran amistat amb dos francesos anomenats Charles i Arthur.
Opinió/Síntesi
Aquest llibre m'ha agradat molt, perquè Primo Levi escriu...