redaccio català

Una melena ataronjada
“Va sortir corren sota la pluja, suposo que m’havia vist. La seva ombra es movia àgil entre els carrerons aquella matinada d’hivern. Tot just començava a sortir el sol quanla pluja va començar a cessar. Vaig arribar a la plaça del centre del poble, al costat de l’orfenat, mai m’havia agradat aquell lloc. El sol de desembre gairebé no escalfava, els carrers estaven buitsadornats amb les decoracions de nadal plenes de gotes de pluja, però ni rastre d’ella.
Vaig seure en un banc que havia quedat mig sec sota un balcó. Feia fred, duia la jaqueta i les sabates xopes ino semblava que ella anés a aparèixer de cop, així que vaig decidir tornar cap a casa.
Al passar per un dels carrerons vaig veure d’esquenes durant menys d’un segon una nois que girava pel carreró,suficient per reconèixer el mateix cabell ataronjat, era ella. Vaig girar corren la cantonada però res, ni rastre. L’únic lloc que hi havia per allà al que pogués haver entrat era una pastisseria. Vaigentrar. Una senyora grassoneta d’uns 50 anys que estava despatxant em va preguntar si volia algo, li vaig dir que no mirant per tota la botiga com un animal desorientat però res. Increïble. Com podiadesaparèixer d’aquesta manera?
Mentre tornava pensatiu cap a casa em vaig adonar que no era la primera cosa rara que em passava des de que havia trobat aquell rellotge de butxaca daurat. Vaig seureal sofà i vaig deixar el rellotge sobre la taula, amb els rajos de llum es veia brillant però tot i així es veia que devia ser molt antic perquè estava una mica oxidat i el vidre ratllat. Mentre elmirava em vaig fixar en un detall, les busques del rellotge estaven parades a les 3 i hi havia unes inicials amb flors a sota. A les 3... De que em sonava aquella hora? Van sonar una alarma al’habitació, era el meu despertador, deurien ser les 7 ja.
Vaig estar pensant tot el dia en l’hora a la que estava parat el rellotge, empanat mirant per la finestra de la classe. “Per això vull que feu una...