registros

Els registres col·loquials. Caracterització.

El col·loquial és el llenguatge propi de la conversa familiar, és un registre
molt versàtil perquè pot aproximar-se al nivell estàndard o alregistre vulgar.
Es caracteritza per l’abundància de recursos intensificadors que donen
subjectivitat al missatge: augmentatius, diminutius, despectius, frases fetes,
exageracions, frases inacabades ambsobreentesos.
És una modalitat lingüística oral, informal, espontània, interactiva i els temes
de la qual són de la quotidianitat de la vida. És a dir es manifesta en situacions
d’aqueixescaracterístiques, és a dir parlant, sense cap preparació i amb
converses entre interlocutors o interlocutores sobre temes diaris i quotidians. Enel nostre cas el registre col·loquial el tenim ple decastellanismes.
El registre col·loquial deixa via lliure a tots els recursos i procediments
subjectius i connotatius que caracteritzen el llenguatge humà.

Aspectes fonètics dels registres col·loquials.Vocalització imprecisa: aufegar per ofegar, ascala per escala, nem per
anem, amoto per moto, etc.
Pèrdua d’algun so o alguna síl·laba com per exemple encà per encara,
llauraor en lloc de llaurador,teulà per teulada, etc.
És freqüent la metàtesi (canvi de lloc de sons) en lloc de dir darrere dir
radere; dir gavinet en lloc de dir ganivet, etc.
També se sol fer elisió com per exemple:/kesaixo/ què és això,
/on/ a on, etc.

Aspectes morfosintàctics dels registres col·loquials.

La tendència dels registres col·loquial és la de simplificar formes per
analogia així es diuen els pluralsde dilluns (dillunsos) llapis (llàpissos) etc.
Acabar verbs en -k perquè altres també ho fan cusc, vullc, etc.
L’imperatiu és el mode que més s’usa, i també el present i l’indefinit
d’indicatiu.Les combinacions dels pronoms febles queden ben reduïts: per exemple la
forma adverbial de lloc hi no la usem molt (sols per exemple en t’hi veus o n’hi ha.
Encara que de vegades fem pleonasmes...