reglas en el derecho y en todas partes

TEMA 2. REGLES, EN EL DRET I EN TOTES PARTS
Cada regla te una justificació subjacent (la seva raó) que és la finalitat que es pretén satisfer amb ella.
Tota regla te una raó o justificaciósubjacent d’aquest tipus i per això tota regla podria ser vista com un intent de satisfer la seva justificació subjacent.
Les justificacions subjacents per si soles soler ser massa vagues per ser útils,massa difuses per donar a la gent la classe de guia que espera que el dret li ofereixi i massa manipulables i interpretables de maneres diverses com per limitar les accions d’aquells que ostentenl’exercici del poder de manera que a la pràctica les raons abstractes o justificacions subjacents es redueixen a regles concretes.
Aquestes regles es designen per a satisfer les justificacions subjacents peròés la regla mateixa la que carrega amb la força de la llei i és aquesta regla la que normalment determina la solució jurídica.
El que diu la regla realment importa i una gran part de l’essència de laregla està vinculada amb les paraules amb les que està escrita. El que la regla diu és el factor crucial encara que el que digui sembli incorrecte o inconsistent amb la justificació subjacent a lapropia regla i encara que seguint el que la regla diu dona lloc a una mala solució en alguna ocasió particular.
El nucli i el contorn: Hart va fer una distinció famosa entre el centre clar (nucli) d’unaregla i els seus contorns debatibles (penumbra) Quan estem davant del contorn difós de la regla o la penombra ens em de fixar en el proposit subjacent a la regla per veure si alguna aplicacióparticular que està en aquest contorn s’ha d’incloure o no a la regla.
Els casos fàcils i les aplicacions directes de regles jurídiques es discuteixen poc en els tribunals ja que els casos que es ventilenen els tribunals són aquells en que dos parts enfrontades sostenen posicions mutuament excloents sobre una qüestió jurídica i ambdós creuen que tenen possibilitats de guanyar.
3. La generalitat...