Relación De Descartes

Relació entre enteniment i voluntat

En aquesta redacció se'ns planteja el problema de la relació entre l'enteniment i la voluntat, entre el problema de si la voluntat ve marcada per l'enteniment ono.
La voluntat és una cosa comuna a tots els éssers o només de l'home?
És l'enteniment la base de la voluntat?
Evidentment Descartes opta per la teoria que l'enteniment és el quedetermina la voluntat, tant entesa com la voluntat són pròpiament humanes i, alhora, són la base d'unes màximes morals. Però aquesta opció planteja un nou interrogant:
L'enteniment i la voluntat lespodem deduir a través del mètode, però són deduïbles també les màximes morals?
Al llarg d'aquesta redacció tractarem d'exposar la postura de Descartes en relació a aquestes qüestions. El nucli de lanostra exposició serà la teoria cartesiana del mètode, així com la seva dualisme antropològic, la psicologia i la teoria de la moral provisional.

Segons Descartes, l'home està compost d'un cos al qualestà íntimament unida l'ànima, substància pensant. Aquesta unió, alhora que distinció entre el cos i l'ànima, domina totes les tesis psicològiques. Tindrem d'una banda de considerar l'ànima en simateixa, i després en tant que està unida al cos. En si mateixa, l'ànima és intel · ligible, facultat de pensar, de verificar intuïcions intel · lectuals, en aquest punt, la psicologia es confon amb lametafísica o la lògica. D'altra banda, entre les idees de l'ànima estan seves voluntats. La voluntat o llibertat la situa, però, Descartes en el mateix pla que les altres intuïcions intel · lectuals,la voluntat és la facultat, totalment formal, d'afirmar o negar. I tan gran és el caràcter lògic i metafísic que li dóna a la voluntat, que en deriva la seva teoria de l'error, el qual, com és sabutprové que, sent la voluntat infinita, ja que no té contingut, i l'enteniment finit , aquella de vegades afirma la realitat d'una idea confusa, per precipitació, o nega la d'una idea clara (per...