RENÉ DESCARTES


* René Descartes va néixer a La Haye i va estudiar en el col·legi jesuïta de La Flèche. El seu nom llatinitzat és Cartesius, per això la seva filosofia s’anomena cartesianisme.

1. PUNT DE PARTIDA I OBJECTIU.
- Critica el saber escolàstic (aristotelisme)  perquè no ens porta nous coneixements.
- Les matemàtiques són el model de ciència. El saber ha de ser clar i cer com elles.
- Totel saber filosòfic i la ciència són dubtosos.
- El saber és un tot (arbre), sentit unitari.
- No admetre cap opinió com a vertadera si no s’ajusta a les exigències de la Raó.

Obres més importants:
- Regles per a la direcció de l’esperit, El Món o tractat de la llum, Discurs del Mètode, Meditacions Metafísiques, Principis de la filosofia, Les passions de l’ànima, Objeccions, Respostes,Tractat de l’Home, Tractat de les passions i Regles per a la direcció de l’enginy.

Arbre del saber: 1. Arrels: fonament del saber
2. Tronc:física o filosofia natural
3. Branques: medicina, mecànica, moral, etc.

- La Metafísica Tradicional no serveix, em de buscar nous fonaments. Descartes s’aparta de la teologia (però això no significa que el problema de Déu no sigui impur) i noméses refia de la Raó que vol trobar un nou mètode per a aconseguir veritats certes. Els sil·logismes Aristotèlics, serveixen per argumentar, però no aporten nous sabers.

- Descartes és racionalista, arribarà a la veritat a través de la raó. El racionalisme s’oposa a l’empirisme (arribar a la veritat a través dels sentits). Descartes diu que el sentits ens poden enganyar. Amb una combinaciód’escepticisme i racionalisme, Descartes farà la filosofia.



2. ESCEPTICISME RADICAL I ESCEPTICISME CARTESIÀ.

Descares dubta, després aplicarà un Dubte Metòdic (no es dubta de tot, sinó que s’arriba a una veritat indubtable. “Cogito, ergo sum”. Penso, doncs existeixo”.) i un Mètode de coneixement.
- Així mostra als escèptics que sí que existeixen Veritats Universals, de les quals no en pucdubtar.


3. MOTIUS DEL DUBTE METÒDIC

Descartes vol assegurar-se que és aplicable a altres àmbits diferents de les matemàtiques; per això es disposa a buscar coneixements. És necessari dubtar del que sigui qüestionables i >.

□ Els SENTITS. Els sentits ens enganyen, per tant, és possible dubtar dels sentits. És una manera de contradir als empiristes.

□ La CONFSIÓ SOMNI/VIGÍLIA. Somiant sembla que estem desperts o, al revés, la vida pot ser un somni. Fem servir la imaginació per dubtar. No podem distingir clarament el somni de la vigília, de manera que no podem dir si estem desperts o bé si somiem que estem desperts. Si la vida és un somni, no podem estar segurs de l’existència real dels objectes que veiem. Però, la impossibilitat de distingir el somni de la vetlla noafecta la certesa de les proposicions matemàtiques: continua sent veritat que .

□ La RAÓ. També és possible dubtar de la nostra pròpia raó. Descartes dubta de, i per tant, considera provisionalment fals, tot allò que s’havia considerat tradicionalment vertader.
- El dubte cartesià és un dubte metòdic, no dubta com els escèptics, que dubten de debò, sinó com un pas preliminar i necessari peraconseguir el coneixement. És també un dubte universal, ja que s’aplica a totes les coses o coneixements dels quals es pugui raonablement dubtar. I també és un dubte teòric, en el sentit que no s’estén a al vida pràctica i a la conducta moral. És un dubte provisional, perquè es proposa examinar tots els coneixements que posseïm per tal d’avaluar-ne la veritat i no pas substituir tots aquestsconeixements per uns altres de nous.












□ . L’existència d’un coneixement absolutament ferm i segur, a partir del qual es pot reconstruir tota la filosofia: jo subjecte. No podem dubtar que dubtem, igual que resulta impossible pensar que no pensem. Es pot dubtar del del pensament, però no del fer mateix del pensament.

□ L’evidència com a criteri de veritat. Primera...