Reseña artículo "La enseñanza de las lenguas de origen y de los usos lingüísticos en Cataluña" (catalán)

Ressenya de l’article de Pere Mayans L’ensenyament de les llengües d’origen i els usos lingüístics a Catalunya. El cas de l’amazic

La feblesa de la llenguad’origen s’accentua amb la distància física del país d’origen i amb la falta de protecció dels països d’origen. Però aquests fets no haurien de determinar el seu oblit niconduir al seu desús.
La dificultat d’aquest procés es pot atenuar recolzant facilitant els mitjans de comunicació en aquesta llengua i respectant a la comunitat d’origen,per tal que romangui en el pla familiar i pugui ser perpetuada fora del país.
Aquestes llengües d’origen no tenen perquè coincidir amb la llengua oficial del país delpassaport, a molts països es parlen moltes llengües que no són reconegudes oficialment pel país.
El cas de l’amazic ens és proper, no és la llengua oficial del país, noés la llengua que s’ensenya a les escoles i la tradició islàmica no aprova la seva escriptura perquè no és la llengua amb que es va escriure l’Alcorà. Malgrat tot aixòés la llengua més parlada per les comunitats magrebines que hi ha a Catalunya, junt a una variant de l’àrab.
És més útil que a les zones on sigui possible, lallengua vehicular fora d’una comunitat estrangera sigui el català perquè així no ho és el castellà; d’aquesta manera s’enforteix el català que està en situació de feblesafront del castellà. També tenim persones que, si es queden al país, estan formats de manera vehicular a dues llengües d’origen amb una diglòssia que beneficia a tothom. I,si no es queden, també.
El Parlament Europeu recolza aquest procediment a “Informe sobre la educación de los hijos de los inmigrantes” (9 de març de 2009).