resenya linea blava

Títol: “Línia Blava”
Autor: Ramon Solsona
Lloc de publicació: Barcelona
Data de publicació: Any 2004
Editor: Columna Edicions
Número de l’edició: Segona edició
Data publicació d’aquesta edició: 2010
Col·lecció: La butxaca
Nombre de pàgines: 300

L’autor del llibre ressenyat, Ramon Solsona, va néixer a Barcelona l’any 1950 i és escriptor, periodista i publicista català. Abans de lapublicació de l’obra Línia blava trobem d’altres, com per exemple DG, el 1998 o No tornarem mai més, el 1999.
“Línia blava” no és una novel·la que tracta únicament una història, sinó que tracta una sèrie de relats explicats pel narrador a través de tota la línia blava de metro, entrellaçats entre ells fins arribar al final del llibre. El narrador és present des del principi de la novel·la, ésomniscient i parla en segona persona, no per ell mateix, sinó per al lector. L’obra comença a l’estació de metro d’ Horta i finalitza a l’última parada de la mateixa línia, a Cornellà Centre. Cada capítol és una estació de metro diferent, on durant el trajecte, el narrador s’imagina i s’inventa la vida de les persones que són al mateix vagó que ell. Ens explica el passat dels personatges i a travésd’aquest, el futur. A mesura que el metro avança, va incorporant nous personatges, els va lligant entre ells i d’altres van desapareixent.
Personalment, quan vaig començar la lectura de l’obra, no em va agradar gens. Em feia un embolic amb tants personatges i no era capaç d’agafar el fil. Però a mesura que vaig anar avançant, la lectura va començar a agafar ritme i a interessar-me. L’embull de l’inici va fer que al principi de l’escrit, no estigués massa atenta, fet del qual em vaig penedir, ja que podria haver apreciat millor com s’anaven teixint els lligams de les històries.
En primer lloc, el que més m’ha cridat l’atenció d’aquest llibre, és el plantejament que utilitza Solsona, penso que és molt original i que pocs escriptors l’utilitzen. Altres elements que han aconseguit motivar-meen la lectura, han estat el tipus de narrador i fet de deixar la continuació de cada història a mitges perquè el lector s’enganxi a la lectura. Per una banda, el narrador fa que el lector senti, des del començament del relat, com un personatge més, però, en realitat, no se sap com continuarà la història i això fa que cada cop estiguis més enganxat. D’altra banda, el narrador deixa a mitges leshistòries deixant a l’aire uns fets i saltant, seguidament, a l’explicació d’altres, fet que fa que cada cop tinguis més intriga.
En segon lloc, també m’ha agradat la gran imaginació que l’escriptor adjudica al narrador per descriure la vida de les persones que viatgen al metro, partint de la base que són persones desconegudes, ell crea uns resultats imprevisibles i aquesta imaginació arriba a sertan gran, que fa que el lector, se’ls creï en la ment i cregui que són certs. I per últim, m’agradaria remarcar la facilitat que té l’autor per intercalar i lligar els diferents relats. Com he observat, a mesura que avança l’obra, es lliguen molts personatges, com per exemple, el lligam entre, Barrabàs i la Pólvora ,o l’enllaç entre la bibliotecària negra i la dona alta i quadrada del pare coix.Tot plegat, crea un conjunt d’elements que fan referència a l’atzar de la vida i que a mi, m’ha agradat i m’ha semblat molt interessant.
Penso que totes les històries narrades, encara que siguin imaginacions, són reals. Són fets coneguts, que ens poden ser familiars i que contenen aspectes quotidians. Per aquest motiu, de tots els relats del llibre, l’entrenador de bàsquet, la Pólvora, l’homeque carrega un mort a la consciència, la noia alta i quadrada, l’home que vol salvar el món o la noia que encara no sap que està embarassada, la història que més m’ha agradat ha estat la de l’home de 3a edat de la mà cremada i la que menys, el relat de l’home ample d’espatlles.
L’ancià de la mà cremada prové d’Andalusia i de jove treballava a la mina, va venir a viure a Barcelona i és on va...