Ressenya de Mil Cretins

Quim Monzó
Mil cretins
Quaderns Crema, Barcelona, 2007

L’HUMOR A PARTIR DE LES PENÚRIES MÉS DELICADES

L’obra de Mil Cretins de l’autor Quim Monzó està estructuradaen dos parts ben diferenciades, la primera part consta de set relats més considerats com a narratius que alguns d’ells presenten una certa relació entre sí pel fet de tenir personatges i espaissemblants, en canvi, la segona part abarca dotze podem dir mini-contes debut a la seua brevetat i aquests no tenen cap relació entre ells ja que tracten de temes molt diferents i sense sentit. A aquestaobra predomina el humor negre i la ironia ja que parla de dolor, mort, enfermetat, soletat, angustia, engany, desamor… però sempre amb un toc d’humor que produeix una rialla al lector. Per exemple :combina a un vell octogenari moribund resident a una residència amb l’interés d’aquest per la transexualitat en el cas de “El senyor Beneset”.
Podem nomenar algunes de lesrelacions més destacades dels relats de la primera part com “El senyor Beneset” i “L’arribada de la primavera” relacionades per tenir el mateix espai i els mateix tipus de personatges, concideixen enser vells malats a una residència que van tenint poques ganes de viure i busquen la forma de fulminar la lentitut del pas del temps, en un cas per l’interés de transvertir-se i l’altre per buscar laforma correcta per a suicidar-se i acabar amb l’infern de vida quotidiana que tenen. Als dos contes apareix la figura del fill dels ancians que accepta amb naturalitat els aconteciments.Dins del tema d’amor-desamor trobem els relats “L’amor és etern” i “Una nit”. En el primer es parla d’un antic amor ja finalitzat que es reencontra i acaba compromés no exactament pelsentiment d’amor sinó per llàstima del mascle pel fet que la xica pateix una greu enfermetat, açò produeix un contrast d’amor-odi perquè l’amor no és correspongut. "Una nit" podriem dir que es una...