Ressenya leonarda garcia

LAS TEORÍAS DE LA COMUNICACIÓN EN ESPAÑA:
UN MAPA SOBRE EL TERRITORIO DE NUESTRA INVESTIGACIÓN
de Leonarda García Jiménez

CAPÍTOL I: El punt de partida definint l'objecte d'estudi de la investigació en comunicació

En aquest capítol s'explica la importància que té la comunicació en l'espècia humana. Diferents autors argumenten sobre la importància de la comunicació, ja que ens ajuda a serpersones , enriquir-nos de coneixements i relacionar-nos. A més a més explica que per construir una comunitat, cal ser més d'una persona per tal de poder interactuar i dialogar per arribar a fer una estructura organitzativa i cohesionada. Romano, a més assegura que la comunicació és un factor essencial de la divisió social del treball i de la cooperació. Les persones necessitem de la comunicacióper tal de fer-nos veure que estem en constant diàleg per tal de fer-nos veure la realitat que estem vivint i que compartim amb els demès.
Una de les frases que m'agradaria destacar d'aquest punt és la de l'autor Pérez Tapias “No podem, ni hem de deixar de veure la realitat, però s'ha d'escoltar per veure millor, doncs pel contrari un veu només allò que vol veure, amb el què proliferen elscandidats a ser el pitjor cec.” Crec que és una de les frases encertades que tota persona en una societat ha de tenir en ment, ja que l'acció d'escoltar pot aportar tant que hauria de ser una de les prioritats de la comunicació. Tenir una reciprocitat amb la persona per tal de sentir un benestar personal i comunitari. En aquest punt també és parla sobre la pèrdua del diàleg, ja que pot portar aproblemes matrimonials, familiars, empresa, amics...). El diàleg és un dels punts claus, perquè les persones es relacionin, però alhora també es coneguin entre elles mateixes i els del voltant i reflexionin sobre les actuacions que tenen amb aquella persona i com és i com saber-la tractar. Cada persona és un món i depèn de la relació que hi tinguis amb una persona serà més afectiva o menys, però tot iaixò hi haurà un contacte comunicatiu de diferents graus de confiança.
Actualment el terme comunicació encara no es té del tot estudiat, ja que és una paraula que pot ser tant ambigua i que es pren a la lleugera que és complexa d'identificar una visió homogènia.

La comunicació com objecte material
En aquest punt es diferencia l'objecte material i formal de la comunicació. Podem entendre comobjecte material, allò que és conegut envers a allò formal que representaria la determinació de l'objecte.
Però com diu l'autora, l'objecte material va marcant l'àmbit de investigació en què es desenvolupa la ciència. Per exemple una comunicació interpersonal s'estancaria en sí mateixa, ja que no tindria una projecció pública, envers a una comunicació interpersonal.
A més, l'autor Romano, vol donarentendre que la comunicació és un fenomen només possible en éssers racionals, és a dir que quedarien exclosos com objecte d'estudi de la Teoria de la comunicació, la zoologia.) Si s'entén comunicació com una comunicació social vol dir que s'explica una paraula per l'altre, ja que vindria a ser una comunicació d'uns homes i grups als altres.
Encara que l'objecte d'estudi no estigui especificat enla Teoria de la comunicació, l''objecte material descrit va marcant l'àmbit d'investigació en el que es desenvolupa la ciència.
En aquest punt, també es parla de la diferència de la informació i la comunicació. Entre els dos elements existeix una diferència clar: la primera transmet missatges undireccionals i l'altre hi ha d'haver-hi una interacció amb dos o més persones. La informació és unafont que pot dependre o no de la comunicació, en canvi la comunicació necessita de la informació per poder portar a terme un missatge d'emissor a receptor per tal de produir una relació de comunicació.
A més Romano explica que la comunicació no només es tracta del procés i el resultat de la relació, estructurada per el intercanvi de informacions i sentiments, entre individus, els seus grups i...