Restauració Borbònica. 2N Batxillerat

TEMA 1: RESTAURACIÓ BORBÒNICA. (1875-1989)

1.INTRODUCCIÓ.
La Restauració és un llarg periòde de la història d'Espanya (+56 anys) que va des de el Pronuncionament militar de Martínez-Campos (29/12/1874) fins a la proclamació de la II República (1931).
Es divideix en dues etapes, la data clau és quan Espanya va perdre les seves últimes colonies, el 1898.
Representa el retorn de la monarquiaborbonica en la figura d'Alfons XII.
Consisteix en l'alternança política dels dos grans partits dinàstics en el poder sota l'arbitratge suprem del monarca i deixant de banda i totalment marginades la resta de forçes polítiques. L'artífex de com hauria de ser la Restauració, era el cap del partit conservador, Cánovas del Castillo que el va copiar del model anglès. Prèviament al pronuncionamentmilitar, Canovas, va redactar un document que fou enviat al princep Alfons a l'academia militar de Sandhurst on hi deia com hauria de ser la nova monarquia, de caracter liberal, conservador i catòlic, i es comprometia a guardar l'ordre social i la pau política.
El document s'anomenava 'Manifest de Sandhurst'.
En la 1a etapa es va viure una relativa estabilitat política que va permetre eldesenvolupament econòmic de Catalunya i el P.Basc. També és durant aquest perióde quan sorgeix a Catalunya el catalanisme polític, que tindrà el seu punt més àlgid l'any 1892 amb la redacció de 'Les Bases de Manresa' (1r projecte de l'Estatut).
La restauració va tenir el suport de l'església, l'exèrcit i la burgesia.
Un cop proclamat rei Alfons XII pugen al govern el partit conservador i Canovas delCastillo manarà a una comisió la redacció d'una nova Constitució, ja que l'antiga Constitució de 1845 havia quedat arcaica, obsoleta.

2. LA CONSTITUCIÓ DE 1876

Els principals articles són:
L'Estat Espanyol es declara confessional i catòlic, amb tolerància d'altres cultes, sempre i quant no se'n faci manifestació pública.
Sobirania compartida entre el rei i les corts, on se li otorguenamplis poders al rei, com: convocar i disoldre les Corts, anomenar ministres, dret de vet...
Corts Bicamerals: Congrés dels Diputats i Senat.
Sufragi censatari, que a partir de 1890, passarà a ser universal masculí.
Amplies llibertats i drets que poc a poc es van restringint.

3. EL BIPARTIDISME

L'alternança dels dos partits dinàstics s'assegurava de la següent forma, semprecompartint, perdia la confiança de les Corts per qualsevol motiu, el rei obligava a dimitir el president, manava fer tancar les Corts i cridava al cap del partit de l'oposició perquè convoqués eleccions. Eleccions que sempre guanyava qui les convocava, degut als anomenats fraus electorals.
En el falsejament electoral hi intervenien dos persones, el ministre de governació (encarregat d'elaborarl'encasellat o llista de diputats que havien de sortir elegits en una circumscripció electoral). Un cop elaborada la llista, aquesta passava al cacic (que era aquell individu o família que pel seu poder econòmic o per la seva influència política, podia manipular tota una circumscripció electoral. El conjunt de fraus electorals s'anomenaven les 'tupinades' i alguns dels més importants són:donar/deixar sense feina a algú.
donar/treure plaça de metge o mestre.
controlaven el sorteig de les quintes (servei militar).
resoldre o complicar tramits administratius.
controlaven les sentències de la justícia.

També:
s'inscribien al cens persones mortes entre les vives.
Es manipulaven les actes.
Es treencaven les urnes.
Es coaccionava als votants a través de lapartida de la porra (conjunt d'homes armats amb porra)
La participació electoral mai va superar el 20%.

P. CONSERVADOR (moderats)P. LIBERALS (progressistes)

Format per:
-moderats- progressistes
-unionistes (antiga Unió Liberal)- demòcrates
-antics disidents dels carlins- ex-republicants moderats
-alguns progressistes

Defensen:
-immobilisme- partidaris de reformes
-l'esglesia-...