Restauración
SISTEMA
POLÍTIC
DE
LA
RESTAURACIÓ
El
pronunciament
de
Mar@nez
Campos
el
desembre
del
1874,
acollit
favorablement
per
l’exèrcit
i
les
forces
políNques
conservadores,
vas
significar
la
restauració
de
la
monarquia
en
la
persona
d’Alfons
XII,
únic fill
d’Isabel
II.
El
políNc
cabdal
del
moment
va
ser
Cánovas
del
CasNllo,
que
va
assumir
la
regència
fins
a
la
tornada
del
rei
el
gener
del
1875.
1.1.Un
nou
sistema
políNc
[pàg148]
• Els
grups
conservador
espanyols
van
rebre
amb
sa4sfacció
la
Restauració
de
la
dinas4a
borbònica
perquè
esperaven
que
la
nova
monarquia
tornaria
l’estabilitat
polí4ca
i
posaria
fi
a
qualsevol
intent
de
revolució
democrà4ca
i
social.
• Cánovas
no
acceptava
el
retorn als
temps
d’Isabel
II,
sinó
la
implantació
d’un
nou
model
políNc
que
superés
alguns
dels
problemes
persistents
del
liberalisme
precedent:
el
caràcter
par4dista
i
excloent
dels
moderats
durant
el
regnat
isabelí,
l’
intervencionisme
dels militars
en
la
polí4ca
i
la
proliferació
d’enfrontaments
civils.
Per
aconseguir
el
seu
propòsit,
es
va
plantejar
dos
objecNus:
1.Elaborar
una
consNtució
que
sosNngués
un
sistema
políNc
basat
en
el
biparNdisme.
2.Pacificar
el
país posant
fi
a
la
guerra
de
Cuba
i
al
conflicte
carlí.
La
primera
mesura
políNca
d’importància
va
ser
la
convocatòria
d’eleccions
per
a
unes
corts
consNtuents,
perquè
la
cons4tució
de
1869,
havia
quedat
sense
efecte
després
de
la
proclamació de
la
República.
Tot
i
que
Cánovas
no
era
par4dari
del
sufragi
universal*,
va
disposar
que
les
primeres
eleccions
es
fessin
amb
aquest
sistema,
tot
i
que
després
ho
seria
sot
un
sufragi
censatari**.
*Dret
a
vot
a
tota
la població
adulta
d’un
Estat,
independentment
del
sexe,
grup
social...
**
Voten
els
homes
que
compleixin
una
sèrie
de
requisits
de
nivell
d’instrucció,
de
renda
i
de
classe
social.
ConsNtució
1876
És
una
mostra
clara
del
liberalisme doctrinari*
caracteritzat
per:
¨
Un
sufragi
censatari
¨
Una
sobirania
comparNda
entre
les
corts
(el
poble)
i
el
rei
¨
Es
tractava
d’una
cons4tució
de
caràcter
conservador
¨
Inspirada
en
els
valor
històrics
tradicionals
de
la monarquia,
la
religió
i
la
propietat
¨
¨
¨
El
text
cons4tucional
considerava
la
monarquia
com
una
insNtució
superior,
permanent
i
al
marge
de
qualsevol
decisió
polí4ca.
ConsNtuïa
un
poder
moderador,
és
a
dir,
com
un
àrbitre
en
la
vida...
Regístrate para leer el documento completo.