Restauración

1.EL
 SISTEMA
 POLÍTIC
 DE
 LA
 RESTAURACIÓ
 
El
 pronunciament
 de
 Mar@nez
 Campos
 el
 desembre
 del
 1874,
 
acollit
 favorablement
 per
 l’exèrcit
 i
 les
 forces
 políNques
 
conservadores,
 vas
 significar
 la
 restauració
 de
 la
 monarquia
 
en
 la
 persona
 d’Alfons
 XII,
 únic fill
 d’Isabel
 II.
 El
 políNc
 cabdal
 
del
 moment
 va
 ser
 Cánovas
 del
 CasNllo,
 que
 va
 assumir
 la
 
regència
 fins
 a
 la
 tornada
 del
 rei
 el
 gener
 del
 1875.
 
 

1.1.Un
 nou
 sistema
 políNc
 [pàg148]
 
• Els
  grups
  conservador
  espanyols
  van
 rebre
  amb
  sa4sfacció
  la
  Restauració
  de
  la
  dinas4a
 
borbònica
  perquè
  esperaven
  que
  la
  nova
  monarquia
  tornaria
  l’estabilitat
  polí4ca
  i
  posaria
  fi
  a
 
qualsevol
 intent
 de
 revolució
 democrà4ca
 i
 social.
 
 

 
• Cánovas
  no
  acceptava
  el
  retorn  als
  temps
  d’Isabel
  II,
  sinó
  la
  implantació
  d’un
  nou
  model
 
políNc
 que
 superés
 alguns
 dels
 problemes
 persistents
 del
 liberalisme
 precedent:
 
 el
 caràcter
 
par4dista
 i
 excloent
 dels
 moderats
 durant
 el
 regnat
 isabelí,
 l’
 intervencionisme
 dels militars
 en
 la
 
polí4ca
  i
  la
  proliferació
  d’enfrontaments
  civils.
  Per
  aconseguir
  el
  seu
  propòsit,
  es
  va
  plantejar
 
dos
 objecNus:
 
 

1.Elaborar
 una
 consNtució
 que
 sosNngués
 un
 sistema
 políNc
 basat
 en
 el
 
biparNdisme.
 
 
 
2.Pacificar
 el
 país posant
 fi
 a
 la
 guerra
 de
 Cuba
 i
 al
 conflicte
 carlí.
 
 

La
 primera
 mesura
 políNca
 d’importància
 va
 ser
 la
 convocatòria
 d’eleccions
 per
 a
 unes
 corts
 
consNtuents,
 perquè
 la
 cons4tució
 de
 1869,
 havia
 quedat
 sense
 efecte
 després
 de
 la
 
proclamació de
 la
 República.
 Tot
 i
 que
 Cánovas
 no
 era
 par4dari
 del
 sufragi
 universal*,
 va
 
disposar
 que
 les
 primeres
 eleccions
 es
 fessin
 amb
 aquest
 sistema,
 tot
 i
 que
 després
 ho
 seria
 sot
 
un
 sufragi
 censatari**.
 
 
*Dret
 a
 vot
 
 a
 tota
 la població
 adulta
 d’un
 Estat,
 independentment
 del
 
 sexe,
 grup
 social...
 
**
 Voten
 els
 homes
 que
 compleixin
 una
 sèrie
 de
 requisits
 de
 nivell
 d’instrucció,
 de
 renda
 i
 de
 
classe
 social.
 
 


 
ConsNtució
 1876
 
És
 una
 mostra
 clara
 del
 liberalisme doctrinari*
 caracteritzat
 per:
 
¨ 

Un
 sufragi
 censatari
 
 

¨ 

Una
 sobirania
 comparNda
 entre
 les
 corts
 (el
 poble)
 i
 el
 rei
 

¨ 

Es
 tractava
 d’una
 cons4tució
 de
 caràcter
 conservador
 

¨ 

Inspirada
 en
 els
 valor
 històrics
 tradicionals
 de
 la monarquia,
 la
 religió
 i
 la
 propietat
 

¨ 

¨ 

¨ 

El
 text
 cons4tucional
 considerava
 la
 monarquia
 com
 una
 insNtució
 superior,
 permanent
 i
 al
 
marge
 de
 qualsevol
 decisió
 polí4ca.
 ConsNtuïa
 un
 poder
 moderador,
 és
 a
 dir,
 com
 un
 àrbitre
 
en
 la
 vida...