Restauración

EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ (1875 – 1898)
El període 1875 – 1898 va estar caracteritzat per:
Estabilitat política fruit de la constitució de 1876 i de la fi dels conflictes bèl·lics
(guerres carlina i cubana).1
Alternança pacífica en el poder de dos partits (conservador i liberal), que
renuncien a cops de força militar com a mecanismes per accedir-hi (“torn
pacífic” de les opcionsdinàstiques). La conseqüència és la recuperació del
control del poder per part de les classes conservadores.
-

Pronunciament de Martínez Campos (29/XII/1974)
Proclamació d’ Alfons XII (fill d’Isabel II) com a rei d’Espanya
L’endemà es forma un govern provisional presidit per Cánovas del
Castillo, ideòleg dels sistema polític de la Restauració i de
l’alternança dels partits dinàstics.Cánovas pensava que la pau i
l’estabilitat només eren possibles amb el manteniment de les
institucions tradicionals juntament amb el reconeixement dels
principis liberals. Així, defensava:
 Sobirania conjunta de la nació i el rei
 Monarquia hereditària i representativa
 Exèrcit i unitat nacional
 Llibertat i propietat
 Partidari del proteccionisme però contrari al
catalanisme políticSistema polític de la Restauració. Dos partits que assumeixen papers
complementaris però que estan d’acord en que l’essencial és la defensa de la
monarquia, la constitució, la propietat privada, l’Estat liberal, unitari i centralista.
A l’esquerra. PARTIT LIBERAL (Sagasta)
o Defensa un reformisme més laic i progressista
o S’hi integren: republicans moderats, Partit Demòcrata, un sector
delPartit Progressista
o Base social: professionals liberals, comerciants, banquers,
funcionaris, classes mitjanes i mitjana-alta, exèrcit
A la dreta: PARTIT CONSERVADOR (Cánovas del Castillo)
o Defensa de l’immobilisme social, l’església i l’ordre social
o S’hi integren: Un sector del Partit Progressista, unió Liberal i el
Partit moderat
o Base social: Església, grans propietaris agrícoles i laburgesia
Ambdós partits, però, defensen els interessos de les elits econòmiques i de les
classes mitjanes o acomodades. Hi havia un acord tàcit de no promulgar mai
cap llei que obligués l’altre partit abolir-la quan arribés al poder.
1

El 1876 va tenir lloc la derrota definitiva dels carlins. L’abolició dels furs va implicar
l’assimilació d’aquesta zona a la legislació vigent a totl’Estat: obligació de fer el servei militar i
un sistema de concerts econòmics mitjançant els quals s’havia de fer arribar al govern parts del
que es recaptava (es conservava una certa autonomia fiscal).

El primer partit que va guanyar les eleccions va ser el conservador, però
els dos partits es van anar alternant pacíficament en la gestió del poder de
l’Estat. Quan Alfons XII va morir, any 1885,sense successió masculina i amb la
reina embarassada, Cánovas va presentar la seva dimissió i va demanar a la
reina regent que encarregués la formació de govern al seu rival, Sagasta
(Pacte del Pardo).
1875-1881
1881-1883
1884-1885
1885-1890
1890-1892
1892-1895
1895-1897
1897-1899

Cánovas
Sagasta
Cánovas
Sagasta
Cánovas
Sagasta
Cánovas
Sagasta

El període comprés entre 1885i 1890 va ser l’anomenat “govern llarg” de
Sagasta. Els fets més destacats van ser l’abolició de l’esclavitud (1886), la llei
d’associacions (1887) i l’establiment del sufragi universal (1890), tot i que no s
va convertir en un element democratitzador.
I és que una cosa era la teoria i una altra molt diferent la pràctica del
sistema.
La teoria i la pràctica del govern de la Restauració.
Elmarc teòric, ideat per Cánovas del Castillo, va ser la constitució de
1876, de caràcter moderat i fruit del pacte entre les elits socials. Aquesta
constitució dissenyava un sistema parlamentari liberal però escassament
democràtic i atorgava grans atribucions a la Corona.
Característiques generals :
- La monarquia tenia més poder que en la constitució de 1869. de fet, era una
síntesi...