Restauració monàrquica
Páginas: 14 (3448 palabras)
Publicado: 3 de marzo de 2014
LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA (1875-1898)
El pronunciament del general Martínez Campos en desembre de 1874 va suposar la tornada al sistema monàrquic després de la fracasada primera República. Cánovas de Castillo va asumir la regència fins l'arribada d'Alfons XII a Espanya, amb ell es va iniciar una estapa històrica de govern monàrquic que arribaria fins el 1931 quan el seu fill, Alfons XIII,va abandonar el país i es va proclamar la segona República. La restauració monàrquica és una etapa de moviments socials, demandes nacionalistes i pèrdua de les últimes colònies espanyoles.
EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ
Els grups conservadors espanyols van rebre amb satisfacció la nova Restauració borbònica perquè esperaven que la nova monarquia tornaria l'estabilitat política iposaria fi a qualsevol intent de revolució democràtica i social a Espanya.
El sistema polític executat per Cànovas del Castillo era un sistema parlamentari conservador, poc democràtic, el qual va ser plasmat en la Constitució de 1876, basda en part en la del 1845. El que pretenia aquesta Constitució era controlar els excesos dels liberals i defensar-se de l'obrerisme que ja havia arribat aEspanya. Es buscava una estabilitat política, econòmica i social que beneficiara a la burgesia. La sobirania era compartida entre la Corona i les Corts.
D'altra banda, les Corts eren bicamerals i es componien de Senat i Congrés dels Diputats. L'any 1878 es va establir el vot censatari però, quan el partit liberal va arribar al poder es va aprovar el sufragi universal masculí.
La Constituciótambé proclamava la confessionalitat catòlica de l'Estat, encara que permetia unes altres creences sempre que no es fera manifestació pública. També es va restablir el pressupost del culte i del clero per a finançar l'Església. Per últim, s'establia una sèrie de drets però la seua concreció es remetia a lleis ordinàries posteriors, que van tendir a restringir-los, especialment els drets d'impremta,d'associació, d'expressió i de reunió.
BIPARTIDISME I TORN PACÍFIC
Els dos pilars del nou sistema polític eren la Corona i els partits dinàstics, el liberal i el conservador, els quals renunciaven als pronunciaments com a mecanisme per a accedir al govern. Per tant, s'establia un torn pacífic que garantiria l'estabilitat institucional i posaria fi a l'intervenció de l'exèrcit en lavida política. D'aquesta manera, el torn pacífic va eliminar del panorama polític de la Restauració el problema dels pronunciaments militars i el protagonisme de la presència militar en els partits i en la vida política espanyola que havien caracteritzat l'època d'Isabel II.
LA FI DELS CONFLICTES BÈL·LICS
La intervenció de l'exèrcit comandat per Martínez Campos va forçar la rendiciódels carlins a Catalunya, Aragó i València, encara que el conflicte va continuar uns mesos més al País Basc i Navarra, però es va aconseguir la seua rendició total l'any 1876. Aquest mateix any el príncep Carles creua la frontera francesa cap a l'exili i la guerra es va considerar acabada en tot el territori espanyol.
Consegüentment es va abolir el règim foral, encara que l'any 1878 s'estipula unsistema de concerts econòmics que atorgava una certa autonomia a les províncies basques. Aquestes pagarien anualment a l'administració central una quantital determinada recaptada directament per les diputacions provincials.
La fi del conflicte carlí va permetre acabar més fàcilment amb la insurrecció a Cuba (Guerra dels Deu Anys, 1868-1878). Es va sigar la Pau de Zanjón, la qual establia unaàmplia amnistia, l'abolició de l'esclavitud i la promesa de reformes polítiques i administratives per les quals Cuba tindria representants a les Corts espanyoles. El retard d'aquestes promeses va provocar un nou conflicte anomenat “Guerra Chiquita” i una insurrecció posterior l'any 1895.
DEFINICIONS:
Cànovas del Castillo:
Torn pacífic:
Alternança en el govern dels dos...
El pronunciament del general Martínez Campos en desembre de 1874 va suposar la tornada al sistema monàrquic després de la fracasada primera República. Cánovas de Castillo va asumir la regència fins l'arribada d'Alfons XII a Espanya, amb ell es va iniciar una estapa històrica de govern monàrquic que arribaria fins el 1931 quan el seu fill, Alfons XIII,va abandonar el país i es va proclamar la segona República. La restauració monàrquica és una etapa de moviments socials, demandes nacionalistes i pèrdua de les últimes colònies espanyoles.
EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ
Els grups conservadors espanyols van rebre amb satisfacció la nova Restauració borbònica perquè esperaven que la nova monarquia tornaria l'estabilitat política iposaria fi a qualsevol intent de revolució democràtica i social a Espanya.
El sistema polític executat per Cànovas del Castillo era un sistema parlamentari conservador, poc democràtic, el qual va ser plasmat en la Constitució de 1876, basda en part en la del 1845. El que pretenia aquesta Constitució era controlar els excesos dels liberals i defensar-se de l'obrerisme que ja havia arribat aEspanya. Es buscava una estabilitat política, econòmica i social que beneficiara a la burgesia. La sobirania era compartida entre la Corona i les Corts.
D'altra banda, les Corts eren bicamerals i es componien de Senat i Congrés dels Diputats. L'any 1878 es va establir el vot censatari però, quan el partit liberal va arribar al poder es va aprovar el sufragi universal masculí.
La Constituciótambé proclamava la confessionalitat catòlica de l'Estat, encara que permetia unes altres creences sempre que no es fera manifestació pública. També es va restablir el pressupost del culte i del clero per a finançar l'Església. Per últim, s'establia una sèrie de drets però la seua concreció es remetia a lleis ordinàries posteriors, que van tendir a restringir-los, especialment els drets d'impremta,d'associació, d'expressió i de reunió.
BIPARTIDISME I TORN PACÍFIC
Els dos pilars del nou sistema polític eren la Corona i els partits dinàstics, el liberal i el conservador, els quals renunciaven als pronunciaments com a mecanisme per a accedir al govern. Per tant, s'establia un torn pacífic que garantiria l'estabilitat institucional i posaria fi a l'intervenció de l'exèrcit en lavida política. D'aquesta manera, el torn pacífic va eliminar del panorama polític de la Restauració el problema dels pronunciaments militars i el protagonisme de la presència militar en els partits i en la vida política espanyola que havien caracteritzat l'època d'Isabel II.
LA FI DELS CONFLICTES BÈL·LICS
La intervenció de l'exèrcit comandat per Martínez Campos va forçar la rendiciódels carlins a Catalunya, Aragó i València, encara que el conflicte va continuar uns mesos més al País Basc i Navarra, però es va aconseguir la seua rendició total l'any 1876. Aquest mateix any el príncep Carles creua la frontera francesa cap a l'exili i la guerra es va considerar acabada en tot el territori espanyol.
Consegüentment es va abolir el règim foral, encara que l'any 1878 s'estipula unsistema de concerts econòmics que atorgava una certa autonomia a les províncies basques. Aquestes pagarien anualment a l'administració central una quantital determinada recaptada directament per les diputacions provincials.
La fi del conflicte carlí va permetre acabar més fàcilment amb la insurrecció a Cuba (Guerra dels Deu Anys, 1868-1878). Es va sigar la Pau de Zanjón, la qual establia unaàmplia amnistia, l'abolició de l'esclavitud i la promesa de reformes polítiques i administratives per les quals Cuba tindria representants a les Corts espanyoles. El retard d'aquestes promeses va provocar un nou conflicte anomenat “Guerra Chiquita” i una insurrecció posterior l'any 1895.
DEFINICIONS:
Cànovas del Castillo:
Torn pacífic:
Alternança en el govern dels dos...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.