RESUM “CIENCIA AL DESNUDO Big Bang”

RESUM “CIENCIA AL DESNUDO Big Bang”

El Big Bang va passar en una fracció de segon i va néixer tot l’Univers. Com hem arribat fins aquí? De què està composat l’Univers? El secret de tot està tancat en aquest primer segon. La tecnologia està a punt de desvelar el que va passar aquest primer segon.
Al principi no hi havia res, ni matèria ni energia, ni tan sols espai i buit. D’una bola de focmés petita que un àtom comença tot, d’aquí comença el temps. El concepte de Big Bang va néixer a l’any 1929. Abans la concepció era que l’Univers era estàtic i etern, que havia estat sempre..
Aquest any Edwin Hubble va demostrar que l’Univers s’expandia mitjançat la teoria del corriment al vermell. Quant més lluny es mira en l’Univers més vermella és la llum. Totes les galàxies pròximes, en totesdireccions, s’estan allunyant de nosaltres. S’allunyen a més de 1.500.000. de quilòmetres per hora. Si s’allunyen les galàxies és perquè en algun moment havien estat juntes, l’Univers s’expandeix a partir d’un sol punt. Aquesta és la primera prova de que l’Univers va tenir un principi. El descobriment de Hubble va portar a la teoria del Big Bang.
Els científics creuen que al primer segon és vancrear la base de totes les estrelles i planetes del cosmos. Per provar-ho necessiten una nova manera de mesurar el temps, fraccions de temps més petites que les que s’utilitzen en qualsevol activitat humana, s’utilitza una mesura de temps anomenada temps de Planck, Un Planck equival 10ˉ4³ segons.
De la bola de foc inicial van sorgir les quatres forces fonamentals de la natura, d’aquestes forcesdepèn tot el que hi ha al nostre voltant:
La gravetat: és el motiu pel que es van formar les estrelles i els planetes. Controla la Lluna i les marees i ens manté sobre la Terra.
L’electromagnetisme: il·lumina les ciutats, connecta els telèfons i fa funcionar els ordinadors.
Força nuclear forta i dèbil: enllacen les partícules del nostre cos i alimenten la caldera de Sol.
Sense aquestes quatreforces l’Univers seria un núvol monòton de radiació. Al primer segon aquestes quatre forces formaven una sola superforça.
El físic Michio Kaku estudia com es van separar aquestes forces. Primer es va separar la gravetat, després les forces nuclears i queda com una joia fragmentada que és el que abans era la superforça. La gravetat manté la Terra en òrbita, Les forces nuclears fan brillar alSol. La radiació electromagnètica és la llum que banya el nostre planeta.
Per descobrir com s’expandeix l’Univers els científics utilitzen telescopis tant potents que poden veure el passat. L’astrofísic David Spergel diu que la llum del Sol triga 8 minuts a arribar a la Terra, veiem el Sol com era fa 8 minuts. Al mirar les estrelles passa el mateix podem veure estrelles com eren fa 10 o 20 anysdepenen de la distància a la Terra. Quan més lluny podem veure a l’espai més a prop estarem del Big Bang. La llum de les estrelles llunyanes triga mils de milions d’anys en arribar a la Terra, s’estiren tant al trajecte que es converteixen en ones electromagnètiques. Per veure aquesta llum tan antiga es necessiten radiotelescopis.
A un telescopi de Nova Jersey al 1960 van arribar unes ones quedesprés de molt estudiar-les es va arribar a la conclusió que era una radiació que arribava de les profunditats de l’Univers. Uns científics de Preston es donen compte de que el que escolten és un eco del Big Bang. El Big Bang va ser tant potent i tant calent que encara queden vestigis d’aquesta calor. La calor va començar com una radiació de raigs X que al estirar-se i refredar-se es va convertir enllum visible canviant de blau a vermell, convertint-se en microones i finalment en ones electromagnètiques. Aquesta radiació poc perceptible es dirigeix constantment a la Terra, es diu radiació de fons de microones còsmica o CMD que no és més que l’eco de la pròpia creació (Big Bang). Si els nostres ulls captessin microones podríem veure aquesta radiació i cada nit contemplaríem el Big Bang.
Si...