RESUM Ana Frank Valenciano

RESUM

El diari d'Anna Frank, és la història d'un nena jueva de tretze anys que ens explica, la invación dels nazis a Holanda, i com vuit persones es van amagar en unes golfes d'unes grans oficines, durant dos anys, des del juny del 1942 fins a agost de 1944.

       

En el seu diari Ana ens expressa els seus sentiments i emocions, i les dels seus acompanyants en la Casa del darrere, (nom queli van posar ells a fet i amagar) en ell, estaven dues famílies de tres i quatre persones i un vell dentista del poble.

       

Ells s'amaguen allà per evitar que els nazis els trobin i capturin, i els fiquin en camps de concentració. Les golfes es troba en les oficines on treballava el pare d'Ana, abans d'anar-se'n a viure allà, i tot i saber que, si refugiabas a un jueu et ficaven a la presó,els antics companys de treball, del pare d'Ana, els proporcionaven el menjar i la roba, als vuit refugiats. Allà estarien segurs si ningú deia res i si ningú s'hagués assabentat, només ho sabien 04:00 antics companys del seu pare. Al principi els van intentar tapar dient als altres treballadors que alli no hi havia res, només trastos vells i inutilitzables, però després van tapar la porta amb unarmari.

Al principi Ana ens explica com era la seva vida abans d'anar a viure a la Casa del darrere i ens parla dels seus amics i amigues del col·legi, de les seves notes i dels seus professors. Ella al primer període, el d'adaptació a fet i amagar i als seus companys, ho passa molt malament, ja que tots la prenen com una nena estupida i xerraire, que es creu superior, donat el graud'intel·ligència que tenia en comparació amb les nenes de la seva edat, i amb l'altra família de refugiats, així que ella només confiava en el seu pare, per a ella el seu pare era un bon exemple, l'exemple a seguir de cada persona, en canvi la seva mare la semblava el pitjor exemple de dona i de mare, perquè Ana deia que ella no aguantaria com ho estava fent la seva mare, tot el dia a casa fregant i escombrant,Ana volia arribar a ser alguna cosa més a la vida.

        Ana al contrari que la majoria de les nenes de la seva edat, li explicava normalment els seus problemes al seu pare, perquè deia que tenia més confiança amb ell, que amb la seva mare, o que simplement li volia més, i li importava més la seva opinió que la de la seva mare.

 

        L'estat en què estaven, tancats en unes golfes, elsposava a tots de mal humor i per això no van entaular una amistat una família amb una altra, i menys amb el vell dentista, que estava sempre de mal humor i protestant. La veritat es que tots estaven gairebé sempre de mal humor, només en alguns moments Ana i el fill de l'altra família, (la família Van Daam) feien de riure als altres, quan es disfressaven, per divertir-se una estona i distreure als seuscompanys , però sinó aquells era monotono i avorrit.

 

        Ana ens va explicant la successió dels dies, que d'altra banda és monòtona i avorrida, segons explica, hi havia dies que se'ls passava plorant a la seva habitació, i que quan anava a dinar oa sopar, sempre era el mateix, el matrimoni Van Daam sempre discutia a la taula, i després hi havia enfadats tota la nit, o sinó el Senyor Dussel(el dentista), es passava tota la nit protestant pel dolenta que havia estat el sopar, o per que feia fred o calor, era un vell rondinaire i molest, i això era el dia que passava alguna cosa, perquè altres dies, passaven sense novetat cap, o tenien alguna que una altra combersación, però res interessant.

 

        Passat ja un any la seva estada a la Casa del darrere, Ana es va ferveritablement amiga del fill de la família Van Daam, la veritat es que Ana es va enamorar d'ell i ella era corresposta, i la majoria de les nits se les passaven a l'habitació de Peter, que així es deia el noi, mirant per la finestra les estrelles i la lluna, donats de la mà, aquests van ser els moments més feliços d'Ana, de l'estada a la Casa del darrere.

 

        Durant la seva estada allí, van entrar...