Resum català recuperació

RESUM CATALÀ · el[ ] dies(assim./sonor.); die[ ] de sol(sonor.); be[ ] gran(assim.); bav [ ]gre(sonor.); di[ ] [ ]oc(sonor.); i[ ]fermer(assim.); tu[ ] tort(ensord.); se[ ]ana(geminació); u[ ] mes(assim.); vin[ ](ensord.). · Funcions del llenguatge: emotiva (ai!, ui!, visca!, uix!, ecs!); conativa (ves-hi!, Núria!, ep!, compte!); fàtica (Hola!, em sents?); estètica (prou plou, però pel que plou,plou poc); referencial (la fórmula de l’aigua és H2O); Metalingüística (la forma entresòl duu accent). · Díctics: són elements lingüístics que assenyalen les persones o les circumstàncies de lloc o de temps en què es produeix l’acte comunicatiu. A) Díctics personals: (assenyalen l’emissor o el receptor) pronoms personals (jo, em; tu, et...); possessius (meu, teu...); morfemes verbals de persona(agafo, agafes...)... B) Díctics espacials: (determinen el lloc on es produeix l’acte comunicatiu) aquí/allí, aquest/aquell, això/alló. C) Díctics temporals: (elements que només es poden interpretar amb relació al moment en què els interlocutors enraonen) ara, avui/abans, ahir/després, demà...

Fenòmens semàntics: Sinonímia (ric=adinerat); polisèmia (serra(fuster) i serra(cadena de muntanyes));homonímia (ric(adj.) i ric(v. riure)); homofonia ([béns] vents – béns); homografia (poder(verb) i poder(n. amb “r” no muda)); paronímia (impecable i implacable); hiperònim (moble) i hiperonímia (sofà, llit, cadira)). Tipologia textual: 1. Descripció: diu com és una persona (física psicològicament), un objecte, un lloc, un ambient, etc. / Ordenació en l’espai: de més general a més concret, de dalt abaix, d’esquerra a dreta... – Abundància de verbs en present o imperfet. – Verbs “ser, tenir”. – Abundància d’adjectius; guia turística, inventari, retrats robots, testaments, avisos sobre persones desaparegudes... 2. Narració: diu que fa o que passa: relata fets i accions; - Ordenació en el temps. – Organització en tres parts: plantejament, nus i desenllaç; -Verbs en passat. –Verbs d’acció;Conte, novel·la, rondalla, còmic, notícia, biografia, crònica... 3. Explicació: diu que és: informa, fa entendre una idea o concepte; -Introducció, desenvolupament i conclusió. –Organització lògica i jeràrquica de les idees; -Verbs atributius (ser, estar, etc.). –Connectors lògics (causa, conseqüència, etc.); -Fullet explicatiu, article de diccionari o d’enciclopèdia... –En l’àmbit acadèmic, llibre detext, examen, apunts, exposició, conferència, article científic, etc. 4. Argumentació: diu que opina: dóna opinions per a convèncer, rebatre, defensar-se, acusar, criticar, etc.; Igual que la de l’explicació, però el desenvolupament conté la tesi, arguments i contraarguments.; -Verbs del tipus “opinar, pensar, creure”, etc. -Connectors lògics. –Ús freqüent de preguntes (sovint retòriques) id’exclamacions.; Carta al director, comentari crític, article d’opinió, entrevista, text oratori (míting, arenga, sermó...) plec de càrrecs, descàrrec, etc.

Propietats textuals: Adequat: si té en compte els diferents elements situacionals (receptor, finalitat, canal, espai, temps...). –Si té de registre, formal o informal, que correspon a la situació en que es produeix l’acte comunicatiu. –Si pertanya un gènere textual (carta, anunci, epitafi...) que, s’adiu amb la situació comunicativa. / Pragmàtica Coherent: si té unitat de tema. –Si conté la informació necessària i rellevant per al tema i la intenció que es pretén. Si té una bona organització interna del contingut i mostra una successió lògica i sense contradiccions de les idees. /semàntica textual Cohesionat: Si les diferents parts hiapareixen ben lligades amb connectors que en facilitin la comprensió, amb els signes de puntuació adients i amb diferents procediments que ajudin a mantenir els referents (pn) /gramàtica textual Correcte: si respecta les normes ortogràfiques, prosòdiques, morfològiques i sintàctiques, i el lèxic s’hi ha utilitzat amb el significat apropiat / Normativa

-

-

-

Registres lingüístics:...