Resum de plató

PLATÓ (427- 327 a.C.)

Biografia:
Plató va néxier al segle V a.C. I va morir ja al segle IV a.C. Fou el deixeble més genial de Socrates. Va néxier a Atenes dins d'una família aristocràtica (l'avi era rei). Des de jove es va dedicar a la vida política però es va desenganyar sobretot devant de la condemana de Socrates, totalment injusta segons la seva opinió. A partir d'aquí rebutja lademocràcia i mostrarà poc interés per la vida política.

Les guerres del Palaponès (Atenes i Esparta) van marcar molt la seva vida perque no eren una simple guerra entre dos ciutats/estat sino que representava la guerra entre dos sistemens d'entendre la vida i la societat ambsolutament diferents. (ell estava molt lligat a totes dues ciutats).

A partir de la condemna de Socrates es va dedicar arecuperar l'herència socràtica i per això va escriure en forma dialogada tota la seva obra. Un cop fet això, va viatjar molt i va establir contacte amb la comunitat pitagòrica on va apendre a valorar les matemàtiques. Més tard a Atenes va fundar la seva escola anomenada l'Acadèmia dedicada a la docència i la investigació. En aquesta Acadèmia ensenyaven diversitat de matèries però era l'antítesi del'ensenyament dels sofistes per que pretenia arribar a la veritat absoluta i per això Plató va crear una teoria anomenada teoria de les idees que és la central del pensament platònic.

Teoria de les idees (teoria del coneixement):
Plató volia reconciliar, unificar la filosofia de Parmérides segons la qual el principi de totes les coses és l'ésser amb la filosofia d'Heràclit segons la qual el principide totes les coses és el canvi.
Plató considera que és possible arribar al coneixement i s'adona que en el món de la natura hi ha una autèntica realitat que és eterna i immutable i també hi ha un perpetu fluir de les coses i per això formula una teoria segons la qual existeixen dos mons. Plató considera que els sentits són enganyosos i s'adona de que l'únic que té valor permanent és la idea quetenim de les coses.

Per tant hi ha dos mons:

a) món de les coses materials (món sensible):

És el mon de l'aparença, del canvi, del fluir (el món descrit per Heràclit) i és un món que ha resultat de la copia imperfecta del món de les idees. Ell, el món de les coses materials, el considera el món dels sentits i per tant com si fos enganyós.

b) món de les idees (món intel·ligible):representa el món de les essències, dels models, de les formes de totes les coses que existeixen (món caracteritzat per Parmérides). Equivaldria al món dels conceptes que és el que no és canviant. Aquest món de les idees és immutable, perfecte, immaterial.

El món de les idees té una gerarquia, ja que per damunt de tot hi ha la idea del BÉ, causa i raó de ser de tot el que existeix en amdos mons icausa de tots els coneixements per tant s'ha interpretat com una mena de Déu, després la idea de bellesa, després les idees de virtuds o valors (justícia, valentia, ordre....), més avall les idees o conceptes matemàtics i per últim les idees de les coses naturals (flor, gat, gos...)

des del punt de vista lògic s'enten que el concepte de “flor” només pot ser un però en canvi existeixen multitutde tipus de flors. El concepte de flor és igual a la idea. Les flors del món són igual a les coses.
La relació entre aquests dos mons Plató l'explica per còpia o per participació:

Còpia: parla d'un personatge anomenat Demiürg que ha copiat la idea, el model en multitut de coses que se li assembla. Aquest Demiürg és un geni (Déu) però no crea res sino que copia ( un Déu ordenador).Participació: una flor és bella perque participa de la idea de bellesa, té alguna cosa de la idea.
Per a Plató aquests dos mons estan separats i el de les coses materials l'anomena el món de la opinió (DOXA) perque l'opinió és variable. A l'altre l'anomena el món de la ciència (EPISTEME) perque és molt més segur, més autèntic.

En nosaltres els sentits i la ment estan en la mateixa persona però per a...