Resum de teoria de català

L’APOSTROFACIÓ
Totes les paraules que comencen per vocal o hac i que davant porten els articles el o la, o la preposició de sempre s’apostrofen. Excepció... - Les paraules femenines singular que comencen per i/u/hi/hu àtones no es poden apostrofar. - Casos que presenten confusió. La ira, la Haia, la asimetria... - Noms de lletra: la ema, la efa.... - Davant de la lletra h aspirada: el HarryPotter.

LA DIÈRESI
La dièresi té dues funcions: 1. Fer sonar la u en els grups gu/qu quan els segueix una e/i. 2. Per indicar que dues vocals no poden formar diftong i que les normes de l’accentuació no ens permet marcar-ho amb un accent. 3. excepcions: a. paraules derivades amb sufixos –isme, -ista: egoisme. b. Paraules derivades amb prefixos anti-, auto-, co-, contra-, re-, semi-. c.Terminacions llatines –us, -um: Màrius. d. Infinitiu, gerundi, condicional i futur dels verbs acabats en –IR.

ELS DIFTONGS NORMATIUS
La primera norma a tenir en compte és que per formar un diftong, la vocal feble I/U mai no podrà ser la vocal tònica de la paraula. Decreixents... A / E /I / O / U + I / U (en qualsevol context) Creixents...

1. 2. 3.

QU /GU + VOCAL (recorda que si aquesta vocal és unaE o una I escriurem QÜE / QÜI / GÜE / GÜI). I + vocal (a principi de mot) vocal + I /U + vocal (entre dues vocals)

ORTOGRAFIA DE LA VOCAL NEUTRA
Regla 1. Els noms i adjectius acabats en vocal neutra: Si són masculins: s’escriuen amb –E Si són femenins: s’escriuen amb –A Regla 2. El plural dels noms i adjectius acabats en vocal neutra s’escriu sempre amb –ES. Recorda els canvis ortogràfics:Ca ques Ça ces Qua qües Ja ges Ga gues Gua gües Regla 3. Les terminacions verbals que acaben en: Vocal neutra : s’escriuen amb –A Vocal neutra + una altre so: s’escriuen amb –E Regla 4. La vocal tònica del mot primitiu ens indica com hem d’escriure la mateixa vocal (àtona) en els derivats. Regla 5. En els verbs les formes en què l’arrel és tònica ens indiquen com hem d’escriure la vocal en lesformes en què l’arrel és àtona: Cal que tinguis present: 1.1 alguns masculins acaben en –A: 1.1.1 –arca 1.1.2 –ista 1.1.3 –cida 1.1.4 –ta (indica ofici o maneres de ser) 1.1.5 –ma 1.2 alguns femenins acaben en –E: 1.2.1 mots usuals: base, catàstrofe, classe, febre, llebre, frase, higiene, imatge... 1.2.2 mots propis: Carme, Irene, Matilde. 1.2.3 Mots cultes i científics: calvície, cúspide, sístole,diàstole, efígie, el·lipse... 1.2.4 Hi ha 4 formes verbals acabades en vocal neutra que s’escriuen amb –E: corre, vine, obre, omple. 1.2.5 Els infinitius de la 2 conjugació: -RE 1.2.6 Verbs de doble arrel (jeure/jaure; treure, traure / néixer, nàixer) s’escriuen A en les formes àtones, i E en les formes tòniques.

ORTOGRAFIA DE LA O/U EN POSICIÓ ÀTONA
Regla 1 Els substantius i els adjectius quefan el plural pronunciat [us] s’escriuen amb la terminació –OS: pisos boscos pagesos (recorda que són tots aquells que en singular presenten les terminacions –s, -x, -ç, -sc, -xt-, st-, -ig) Ara bé s’escriuen –US final els substantius invariables : tipus, cactus i els mots que fan el singular en –u: europeu Regla 2 En els derivats escrivim la mateixa vocal que té el mot primitiu: pont,pontet/ fum,fumejar. Compte amb els pseudoderivats (boca>bucal) Regla 3 La primera persona singular del present d’indicatiu sempre acaba en -O La tercera persona del singular del present d’indicatiu ens indica com cal escriure les altres formes verbals: plora (plorem) juga (juguem) Excepcions Els verbs collir, cosir, escopir, tossir i sortir fan amb O les formes àtones i amb U les formes tòniques: cosia,cosim cuso. escrivim amb U el present de subjuntiu i l’imperatiu (pugui, puguis, puguem... vulgui, vulguis, vulguem), la primera persona present indicatiu (puc, vull), i amb O la resta de temps: volem, podem, voldríeu, podríeu En els verbs poder, voler

EL SUBSTANTIU
EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU a) Generalment s’afegeix una a al masculí:
al.lot al.lota assistent-assistenta gat-gata

b) Afegir a...