Resum Nomenclatura

RESUM DE NOMENCLATURA
QUÍMICA ORGÀNICA I
HIDROCARBURS:
N ombre de C
1
2
3
4
5
6
7
8

Prefix
M et
Et
Prop
But
Pent
Hex
Hept
Oct

Nombre de C
9
10
11
12
13
14
.....

Prefix
Non
Dec
Undec
Dodec
Tridec
Tetradec
........

A lcans: C nH2n+2
T erminacions:
P roducte:
Grup:
Estructura

català
à
il

castellà
ano
ilo

anglès
ane
yl

Prefix
n- =normal (lineal)

més baixos possibles. Quan hi hagi més d'una possibilitat
es tria aquella que la primera diferència sigui la més petita.
3. Quan un substituent aparegui més d'una vegada
s'utilitzen els prefixes di-, tri-, tetra -,...
4. Els substituents s'ordenen per ordre alfabètic. Els prefixes
di-, tri-, ... només conten si el grup funcional és complex
però no si és senzill.
A lquens: CnH2n
T erminacions:
P roducte:
Grup funcional:

català
è
enil

castellà
eno
enilo

anglès
ene
enyl

Nomenclatura:
1. El primer C del doble enllaç ha de tenir el número més baix
possible
2. La cadena més llarga que conté el C=C té preferència
sobre una altra més llarga però que no el contingui.
3. En compostos cíclics, la numeració comença en un C del
C=C i la direcció ladeterminen els altres substituents per
tal que adoptin la numeració més baixa possible.
4. Si hi ha més d'un C=C s'anomenen 'alcadiens' o 'alcatriens'

iso- (iso-propil)

A lquins: C nH2n-2
T erminacions:
P roducte:
Grup funcional:

català
í
inil

castellà
ino
inilo

anglès
yne
inyl

iso- (iso-butil)

Nomenclatura:
S egueixen les mateixes regles generals que els alquens,però
aquests tenen preferència sobre els alquins en el moment de
triar qui porta la numeració més baixa.

iso- (iso-pentil)

Halurs d'alquil: R-X

sec- (sec-butil)

1. S'utilitza el prefix fluoro-, cloro -, bromo - o iodo2. Si hi ha més d'un s'empren els prefixes di-, tri-, tetra -.....
3. L'àtom de C que suporta l'halogen ha de tenir el número
més baix possible
4. Si a la molècula hiha un C=C aquest té preferència sobre
l'halogen a l'hora de decidir qui porta el número més baix
A lcohols: R-OH

C

tert- (tert-butil)

S i R es alcà, alquè o alquí reben el nom d'alcohols, però si és
un fenil es diuen 'fenols'.
Terminacions:
P roducte:

neo- (neo-pentil)

C CH2
Tipus de C
Primari
Secundari
Terciari
Quaternari

Nombre de C enllaçats
1
2
3
4

Grups :metil
metilè
metí

CH3-CH2-CH-

Nomenclatura d'alcans ramificats:
1. Determinar quina és la cadena carbonada contínua més
llarga per tal de saber el nom genèric del compost
2. Els grups funcionals hidrocarbonats s'anomenen com a
substituents emprant prefixes i números que
s'anteposen al nom genèric. La cadena més llarga es
numera amb números àrabs escollint la direcció de forma
que elscarbonis amb substituents tinguin els números

català
ol

castellà
ol

anglès
ol

NOTA: El sufix s’afegeix al nom de l’hidrocarbur considerant
la ‘n’ que existeix tant en castellà com en anglès.
Nomenclatura:
1. Es pren com a cadena principal la més llarga que
contingui la funció alcohol
2. El C que suporta el -OH ha de tenir la numeració més baixa
possible
3. Si hi ha dos o tresgrups -OH s'indica amb els prefixes di-,
tri-,.....
4. La funció -OH té preferència sobre els halògens, dobles i
triples enllaços al moment de numerar la cadena.
5. Si a la molècula hi ha una altra funció més oxidada
(aldehid, cetona, àcid, ester,...) que té preferència sobre
l'alcohol, s'anomena com a funció secundària amb el prefix
'hidroxi-'. Òbviament, en aquest cas deixa de tenirpreferència en la numeració.
È ters: R-O-R
Opció 1:
S 'anteposen, ordenats alfabèticament, a la paraula èter els
noms dels dos grups units a l'oxigen.

Opció 2:
1. S'elegeix com a cadena principal el grup més complex
(més llarg, més ramificat, més substituït,...) unit a
l'oxigen
2. L'àtom d'oxigen junt amb el grup més senzill s’anomena
com a substituent de la cadena principal. Aquest...