Resum per actes de MAR I CEL

MAR I CEL
Àngel Guimerà

ACTE PRIMER

L’acte primer és on ens presenta l’espai. Gràcies a les acotacions del principi sabem que ens trobem en un vaixell de corsaris algerians.
En la primera escena veiem com aquests parlen de la seva presa, uns cristians, i comencen a pensar què farien amb els diners que gràcies a ells poden arribar a obtenir. En les pròximes escenes es veu com Blanca, lafilla dels cristians, ha de curar a Saïd. Gràcies a això, té el privilegi de desfer-se de les manilles.
Ja començant la cinquena escena, la Blanca i el seu pare, Carles, parlen sobre la mort. Opinen que aquesta seria la millor solució dins la situació en la que es troben. Es pregunten què han fet per merèixer això i Blanca recorda la seva infància tancada, observant a fora un món prohibit ple defelicitat i amor.
En l’escena novena s’estableix una conversació entre Blanca i Ferran (cosí de Blanca). Aquest li confessa el seu amor, al que Blanca respon amb sorpresa i renegació. No només li expressa els seus sentiments, també li explica que se mare la destinava a ser la seva esposa.
És en l’escena XIV on Saïd explica la seva història, en la que un pare moresc defensor de Mahoma i unamare cristiana en són els protagonistes. Ell i la seva família vivien a València fins que uns traïdors van matar al pare quan Saïd només tenia sis anys. No només van matar al seu pare, sinó que també van acabar matant a la seva mare tirant-la al mar. Blanca s’endinsa entre els records de Saïd i no pot impedir l’acabar plorant. El pare se sent avergonyit i sorprès davant d’aquesta reacció. A Saïd elsorprèn i l’entendreix. No deixa de repetir que és cristiana però, tot i així, no para de recordar-ho. Més tard, Blanca es presenta a on dorm Saïd, arrepentint-se de la seva actitud anterior. Saïd es desperta i, veient les intensions d’aquesta, li dóna l’oportunitat de matar-lo. Tot i així, però, Blanca es desmaia.

ACTE SEGON

En la primera escena d’aquest acte es veu com Joanot és un renegati intenta donar el millor que té del seu suposat bàndol als cristians. En la següent escena, Blanca i Carles parlen sobre els nou dies que porten presos; se’ls ha fet una eternitat. Es veu com Blanca queda callada davant dels insults del seu pare cap a Saïd. Més endavant, ella mateixa diu que li té pietat.
En l’escena quarta, Hassèn i Blanca mantenen una conversació. Aquest li diu que falta pocper arribar a Alger i que allà tindrà més sort que els altres, doncs és bonica i no la regalaran a qualsevol. Seguidament, Saïd li treu les claus dels presoners i també el lloc de “segon” a Malek, ja que aquest últim vol matar al patró cristià.
En l’escena sisena, Hassèn li explica a Saïd que Blanca parla d’ell. Saïd arriba a la conclusió de què sent alguna cosa per Blanca, ja que mirar-la li favergonya.
En l’escena VIII, Saïd decideix donar l’antic lloc de Malek a en Joanot, el renegat.
Veiem com, en la pròxima escena, Blanca se sent culpable de tenir sentiments cap a Saïd, doncs li pregunta al seu pare amb por si Déu pot veure tot el que un pensa i sent. El seu pare, davant d’aquesta pregunta comença a sospitar. A continuació es queden sorpresos davant l’orde de Saïd; ha deixat queaquests dos i Ferran poguessin parlar. S’estableix, llavors, una conversa entre Blanca i Ferran. Aquesta li demana que quan arribin a Alger la mati, al que Ferran respon negativament. Saïd ho interpreta com a senyal d’amor i això crea una discusió. Ferran i Carles són agafats i emportats fora de la cambra i es queden sols Blanca i Saïd. Aquesta li diu a Saïd que la mati i l’única resposta que entreu és tendresa i certa admiració per part d’ell. La captiva aconsegueix convèncer a en Saïd de què no estima a en Ferran i això fa que s’aturi l’ordre de matar als cristians, als que encara no han matat gràcies a Joanot.
En les escenes següents es veu clarament l’amor que tenen l’un per l’altre. Pensant que els ha traït, Malek crea en els corsaris un sentiment de desconfiança cap a Saïd. Quan...