Resum plato

PLATÓ
Biografia, context i obres
Filòsof grec nascut a Atenes (427-347 a.C), creador d’un sistema filosòfic i d’un mètode d’exposició de la filosofia que el converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la història. Descendent d’una acomodada i aristocràtica família, Plató, va tenir dos germans: Adimant i Glaucó, i una germana. A la mort d’Aristó, la mare de Plató es va casar ambPirilamp, un antic amic de Pèricles.
La seva educació filosòfica va estar durant un cert temps a càrrec del filòsof Cràtil, el seu verdader mestre va ser Sòcrates. Des dels vint anys i fins al últim dia de la vida de Sòcrates, que va morir executat en l’any 399 a.C. per ordre del govern d’Atenes, Plató va ser deixeble i amic seu. Influència de Sòcrates sobre el pensament platònic molt important.Plató tenia un ampli coneixement dels filòsofs presocràtics i va rebre una gran influència de Heràclit i de Parmènides. La influència del pitagorisme és especialment important en el pensament platònic.
La vocació política
Plató semblava estar destinat a dedicar-se a l’acció política. L’educació de Plató no es va orientar cap a un sentit manifestament antidemocràtic. Durant la dictadura delstrenta, els seus parents Críties i Càrmides el van instar a participar en tasques de govern, però Plató va declinar participar en elles i fer-se còmplice d’una política que ja llavors va qualificar d’injusta. Però la posterior restauració de la democràcia tampoc va satisfer a Plató, ja que sota ella es va executar a Sòcrates, al qual considerava l’home més just. Per això, veient els nefastosresultats d’una direcció política que portava a la societat a la ruïna moral i engendrava la injustícia, Plató va orientar el seu pensament en el sentit de trobar un fonament sòlid per aconseguir instaurar un ordre just.
Considerava que només el coneixement de la justícia pot fer-nos més justos, i el fonament de la justícia i la possibilitat del seu coneixement deuen trobar-se a partir de la filosofia.Plató no va abandonar mai el projecte general d’instaurar un Estat ideal. A la mort de Sòcrates, Plató va emprendre diversos viatges, on va assolir diverses influències (pitagòrica).
Va intentar portar a la pràctica les seves idees polítiques en tres ocasions, saldant-se les tres amb un absolut fracàs. En última ocasió, l’intent va acabar amb el convenciment de Plató de la necessitat de revisaralguns aspectes de la seva concepció política.
Obres: els diàlegs platònics i la seva interpretació.
Totes les obres de Plató, excepte l’Apologia de Sòcrates, estan escrites en forma de diàleg. Aquest mètode d’exposició, a més del seu valor pedagògic, permetia a Plató seguir desenvolupant el mètode socràtic i, alhora, era una manera d’enfrontar les tesis que volia sustentar amb possiblesobjeccions a elles. Els diàlegs Sòcrates és l’interlocutor principal. Els diàlegs són ficcions creades per Plató per desenvolupar el seu pensament. Les obres de Plató estan contínuament plenes de narracions a manera d’exemples que són conegudes com als «mites» platònics, «al·legories» o «metàfores». A través d’aquests «mites» i «al·legories» Plató expressa algunes de les seves idees fonamentals. D’entreelles són especialment importants:
* El «mite de l’auriga», i que serveix a Plató per exposar la seva teoria sobre l’ànima.
* El «mite d’Eros», en què exposa la seva teoria sobre l’amor i el desig de posseir l’absolut.
* L’exemple del «esclau», que exposa la teoria del coneixement com a reminiscència o record.
* La «metàfora de la línia».
* «L’al·legoria de la caverna», que estroben en l’obra principal de Plató: la República, textos en els quals, a més d’oferir-nos una imatge de la seva teoria del coneixement, també són il·lustratives de l’ontologia platònica.
És important destacar que aquests textos, justament per tractar-se de «mites» o «al·legories», han de ser sempre interpretats, i el seu significat no s’ha de prendre mai en sentit literal. A més, en les obres...