Resumen documental consumint el planeta

“Consumint el planeta”, reportatge produït per Esther Llamadó i Lourdes Guteras,
enfoca com els humans interferim en gran mesura en el planeta que habitem.

Hem explotat els recursos naturals per tal de créixer com a societat, a causa d’aquest creixement sense control s’ha creat un nou moviment que cada dia té més força, el DECREIXEMENT, l’ essència del qual és salvar el nostre planetabuscant la manera de fer un consum més responsable amb alternatives sostenibles.
Amb els anys hi ha hagut un gran creixement de població amb l’increment de més recursos a explotar, carreteres, transports...
Dia a dia a la televisió, diaris, noticies actuals, una part de la informació transmesa és sobre el creixement de l'economia, i com cada dia consumim més.
En aquest reportatge economistes,analistes, geògrafs i grups amb una ideologia alternativa intenten fer-nos reflexionar per poder veure les coses d’una manera més realista, i ser conscients del canvi que s’ha de produir per poder seguir habitant molts mes anys la Terra, ja que és finita, amb uns límits, i en les dècades de creixement econòmic hem explotat els recursos naturals d’una manera extrema, el petroli, gas, arbres... I composar fi a una producció sense límits i acabar amb el creixement desmesurat.

Richar Heinberg, autor de “l'Apagada” - Opcions i accions per un món posterior als fòssils-, ens fa reflexionar en la manera que actuem, en si quan mengem pensem d'on provenen els aliments? són de temporada? Si no ho són d'on provenen?
Això tindria com a conseqüència la importació del producte, amb la repercussió d'unincrement del gast energètic amb el transport de grans distàncies.
Ens fan pensar analitzant les coses i mirar amb uns altres ulls, encara que sembli un canvi impossible, però si no es fa arribarà un punt que l'economia es travarà, amb la conseqüent pujada del preu de l’energia. Hem d'estar preparats per una situació com aquesta i que no ens agafi desprevinguts.
Sempre hi ha hagut catàstrofesi més d'una civilització ha desaparegut a causa de l’excessiva explotació de recursos naturals, sense la seva regeneració.
Manuel Ludevid, economista i consultor del medi ambient i de l’empresa, té una visió molt llunyana d' una societat de decreixement, creu que aquesta és una solució massa arriscada, que s’ha de consumir d’una manera diferent i millor amb un equilibri, fa referència com tambéRichar Heinberg en el cas de consumir productes que no són de temporada, com per resoldre els problemes ambientals s’ha d'aprendre a consumir i organitzant-nos diferent, tant en l’alimentació com en l’ús del transport particular.
Jeremy Rifkin, també economista, ens vol fer reflexionar en el moment de comprar o menjar un producte i quins processos han calgut per poder-lo consumir.
Al menjarcarn no som conscients de la repercussió d’aquesta acció, en la conseqüent explotació d’una tercera part de la terra agrícola per cultivar gra per l’alimentació dels animals, base de la nostra dieta, la gran despesa energètica que suposa i com el metà de les vaques és cinc vegades més potent que el Co2.
A Barcelona hi ha una cooperativa agroecològica “la Kosturica”, un projecte enfocat a laproducció ecològica, sense pesticides amb productes autòctons i de temporada, amb la intenció d’alimentar-nos millor i tenint consciència de l’origen i creixement de tal aliment.
Una manera alternativa de consumir sense plàstics, amb un tracte directe al consumidor, dedicant un temps a comprar el producte, ja que no és un supermercat on és molt més accessible trobar tot el que necessitem.
Ens hemde moure, pensar a viure millor, en poder administrar el temps per buscar productes ecològics conreats a la nostra terra.

Jordi Pigem professor de filosofia de l'UB, ens qüestiona què necessitem per ser feliços. Una societat que necessita tants recursos per la felicitat, canviant l’equilibri ecològic, no ens hauríem de plantejar que passa realment? Si al cap i a la fi som una societat amb...