Resumen m. sigman i l.capps - autisme
Páginas: 11 (2515 palabras)
Publicado: 3 de junio de 2010
Nens i nenes autistes
____________________________________________________________
__________
Informe sobre el llibre: «Niños y niñas autistas» de M. Sigman i L. Capps
El tema tractat a continuació és l’autisme infantil. Per a fer-ho s’ha pres com a referència el llibre “Niños y niñas autistas” on les autores, M. Sigman i L. Capps, recullen i analitzen la informació sobre aquestapatologia i n’ofereixen una perspectiva evolutiva.
L’informe sobre l’autisme, basat en aquest llibre, exposa les diferents teories sobre causes de l’autisme, explica les conseqüències que comporta aquesta patologia en l’evolució del desenvolupament dels infants en les diferents àrees (psicomotriu, cognitiva, sòcio-afectiva, llenguatge) i descriu breument els mètodes d’intervenció terapèutica.Tot i la existència d’historial popular i clínic de casos de nens no comunicatius socialment, la documentació científica sobre l’autisme apareix per primer cop l’any 1943 quan el psiquiatra infantil L. Kanner publicà un article en el qual recollia una continuïtat simptomàtica entre onze nens. Al conjunt de trets patològics comuns en aquests nens els anomenà “autisme infantil” .
Un anydesprés, el pediatra H. Asperger realitzà un informe descriptiu sobre un conjunt de símptomes al qual anomenà “síndrome d’Asperger” i que s’assemblaven als descrits per Kanner. La diferència entre ambdós informes és que l’ “autisme infantil” comportava endarreriments en el terreny cognitiu i del llenguatge mentre que el “síndrome d’Asperger” destacava problemes com la poca destresa psicomotriu o lapobresa visual, no descrivint cap problema en àrees cognitives i de llenguatge.
Tant Kanner com Asperger van coincidir en la insuficiència social bàsica dels seus pacients. Avui dia es pren com a referent històric de l’autisme l’informe de Kanner i, tot i que el món científic ha fet oficial que el “síndrome d’Asperger” i l’autisme són diagnòstics diferents, encara no està clara la diferència degut aque hi ha diversos nivells d’autisme. El 75% dels autistes presenten a més un retard mental, però el 25% que no en presenta se’ls coneix mèdicament com “autistes d’alt grau de funcionament” i són capaços d’adquirir el llenguatge i desenvolupar habilitats cognitives malgrat la insuficiència social, tal com Asperger va definir els seus pacients.
L’autisme segueix sent un trastorn poc conegut idifícil de diagnosticar. Les causes no estan clares tot i que diversos estudis apunten a l’existència d’una forta predisposició determinada genèticament i a disfuncions cerebrals, com el desequilibri del funcionament dels dos hemisferis del cervell de manera que el dret està hiperactivat en detriment de les funcions que controla l’esquerre (com el llenguatge). Les teories sobre les causes del’autisme són tan nombroses com les perspectives dels professionals que les formulen i proposen diverses arrels del trastorn: des d’un dèficit en l’atenció amb excés d’atenció selectiva, fins a una deficiència primària per a la familiaritat afectiva o carències cognitives innates. Les autores presenten en aquest llibre la seva pròpia teoria: la problemàtica per a integrar els sentiments i la cognició.Consideren els limitats interessos dels autistes i els problemes d’atenció no una causa, sinó un efecte del dany que ha provocat en el nen el que les autores consideren l’afecció bàsica de l’autisme: una deficiència afectiva i/o cognitiva, entenent que ambdues capacitats es retroalimenten. Pel que fa a les conseqüències, els símptomes són consensuats i ja es mostren durant el desenvolupament delsprimers anys de l’infant.
El desenvolupament normal d’un nen durant els seus primers anys és accelerat en totes les àrees. Aprenen a regular el cicle son- vigília, comencen a caminar i a dominar la psicomotricitat i la coordinació física, adquireixen el llenguatge durant els primers anys i la percepció esdevé funcional ja als primers mesos quan els sentits s’ajusten a les exigències de la...
____________________________________________________________
__________
Informe sobre el llibre: «Niños y niñas autistas» de M. Sigman i L. Capps
El tema tractat a continuació és l’autisme infantil. Per a fer-ho s’ha pres com a referència el llibre “Niños y niñas autistas” on les autores, M. Sigman i L. Capps, recullen i analitzen la informació sobre aquestapatologia i n’ofereixen una perspectiva evolutiva.
L’informe sobre l’autisme, basat en aquest llibre, exposa les diferents teories sobre causes de l’autisme, explica les conseqüències que comporta aquesta patologia en l’evolució del desenvolupament dels infants en les diferents àrees (psicomotriu, cognitiva, sòcio-afectiva, llenguatge) i descriu breument els mètodes d’intervenció terapèutica.Tot i la existència d’historial popular i clínic de casos de nens no comunicatius socialment, la documentació científica sobre l’autisme apareix per primer cop l’any 1943 quan el psiquiatra infantil L. Kanner publicà un article en el qual recollia una continuïtat simptomàtica entre onze nens. Al conjunt de trets patològics comuns en aquests nens els anomenà “autisme infantil” .
Un anydesprés, el pediatra H. Asperger realitzà un informe descriptiu sobre un conjunt de símptomes al qual anomenà “síndrome d’Asperger” i que s’assemblaven als descrits per Kanner. La diferència entre ambdós informes és que l’ “autisme infantil” comportava endarreriments en el terreny cognitiu i del llenguatge mentre que el “síndrome d’Asperger” destacava problemes com la poca destresa psicomotriu o lapobresa visual, no descrivint cap problema en àrees cognitives i de llenguatge.
Tant Kanner com Asperger van coincidir en la insuficiència social bàsica dels seus pacients. Avui dia es pren com a referent històric de l’autisme l’informe de Kanner i, tot i que el món científic ha fet oficial que el “síndrome d’Asperger” i l’autisme són diagnòstics diferents, encara no està clara la diferència degut aque hi ha diversos nivells d’autisme. El 75% dels autistes presenten a més un retard mental, però el 25% que no en presenta se’ls coneix mèdicament com “autistes d’alt grau de funcionament” i són capaços d’adquirir el llenguatge i desenvolupar habilitats cognitives malgrat la insuficiència social, tal com Asperger va definir els seus pacients.
L’autisme segueix sent un trastorn poc conegut idifícil de diagnosticar. Les causes no estan clares tot i que diversos estudis apunten a l’existència d’una forta predisposició determinada genèticament i a disfuncions cerebrals, com el desequilibri del funcionament dels dos hemisferis del cervell de manera que el dret està hiperactivat en detriment de les funcions que controla l’esquerre (com el llenguatge). Les teories sobre les causes del’autisme són tan nombroses com les perspectives dels professionals que les formulen i proposen diverses arrels del trastorn: des d’un dèficit en l’atenció amb excés d’atenció selectiva, fins a una deficiència primària per a la familiaritat afectiva o carències cognitives innates. Les autores presenten en aquest llibre la seva pròpia teoria: la problemàtica per a integrar els sentiments i la cognició.Consideren els limitats interessos dels autistes i els problemes d’atenció no una causa, sinó un efecte del dany que ha provocat en el nen el que les autores consideren l’afecció bàsica de l’autisme: una deficiència afectiva i/o cognitiva, entenent que ambdues capacitats es retroalimenten. Pel que fa a les conseqüències, els símptomes són consensuats i ja es mostren durant el desenvolupament delsprimers anys de l’infant.
El desenvolupament normal d’un nen durant els seus primers anys és accelerat en totes les àrees. Aprenen a regular el cicle son- vigília, comencen a caminar i a dominar la psicomotricitat i la coordinació física, adquireixen el llenguatge durant els primers anys i la percepció esdevé funcional ja als primers mesos quan els sentits s’ajusten a les exigències de la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.