Revolución

Companys al club dels Jacobins, on Lameth, Duport i Barnave havien tingut u na presència destacada, Robespierre havia coincidit amb els integrants del triumvirat en assumptes tan diversos com la immunitat judicial dels parlamentaris, la privacitat del servei postal, els judicis amb jurat, la llibertat de premsa o l’abolició de la pena capital. Però això no va impedir que l’advocat d’Arras esconvertís en un dels seus principals opositors en la seva temptativa per refredar el procés revolucionari. Un dels motius principals del seu enfrontament va ser el problema colonial, la necessitat d’estendre els principis de 1789 a les colònies del Carib. Per una banda, Barnave, un dels membres més destacats del grup de pressió colonial (el Club Massiac) i amb interessos econòmics personals a lescolònies, no només defensava els drets dels colons francesos a Amèrica, sinó que s’oposava en contra de l’abolició de l’esclavatge pels perjudicis econòmics resultants. Per l’altra, Robespierre, membre de la Societat els Nostres Amics els Negres, encara que no defensava l’abolició de l’esclavatge en aquell moment, sí que s’oposava a que la nova Constitució legislés en favor de la seva vigència i tambédefensava que els negres de les colònies tinguessin els mateixos drets que els blancs com una conseqüència del cosmopolitisme del dret natural. Durant els cinc primers mesos de 1791 el debat sobre el problema colonial es perllongaria en l’Assamblea tensant les relacions entre uns i altes. Una tensió que arribaria al seu punt àlgid al mes de maig, una vegada el triumvirat ja s’havia conformat,quan Robespierre declararia responent aquells que volien atorgar un estatus legal especial a les colònies i així invalidar la Declaració Universal dels Drets Humans: “Eh! Périssent vos colònies, si vous les conservez à ce prix . Oui, s’il fallait ou perdre vos colònies, ou perdre votre bonheur, votre gloire, votre liberté, je répétérais périssent vos colònies” (cita Gauthier, pp97).
El quinze demaig l’Assamblea va aprovar una esmena en què s’establia l’esclavitud, però es convertia en ciutadans iguals a les persones de color nascudes de pares lliures. Malgrat aquesta dolça derrota, el debat colonial va servir per reforçar la figura de Robespierre com un defensor convençut dels interessos del poble i de l’esperit dels valors revolucionaris, els de 1789. Una imatge que durant aquellaprimavera no només es veuria reforçada per la postura adoptada durant el debat colonial, sinó per la defensa de mesures en favor de la igualtat política, com la divisió igualitària de l’herència entre els fills o la creació de tribunals amb jurats populars, o de les llibertats individuals, com la llibertat de premsa o la privacitat de la correspondència que tant alguns diputats reialistes com patriotesvolien restringir.
Gràcies a la seva convicció i a la seva virtut Robespierre durant la primavera de 1791 ja era considerat com un dels polítics i respectats de França. Conegut com l’Incorruptible, no només tenia nombrosos seguidors entre els jacobins i els sans culottes, sinó que els diputats de l’Assamblea, exceptuant els reialistes que l’insultaven constantment, escoltaven les seves propostesamb consideració. Un prestigi que probablement devia ajudar-lo a fer realitat una de les propostes més transcendents que va fer com a diputat: la impossibilitat dels membres de l’Assamblea Constituent de ser reelegits en les eleccions a l’Assamblea legislativa. Com a conseqüència de les lluites por la supremacia parlamentària protagonitzades pel triumvirat, format per Duport, Barnave i Lameth iels seus aliats, i els partidaris de Lafayette (cita pp153, Peter Mc Phee), els membres de l’Assamblea devien sentir-se cansats i preocupats per la tensió imperant. Sota l’esperança que una nova cambra renovada deixés d’obstruir els canvis en les institucions i els costums que ell considerava imprescindibles i deixar fora del poder a Lameth, Duport i Barnave, Robespierre va proposar el setze de...