Revolucions llatinoamericanes



















Arnau Pie i Palau
Assignatura: Socials
17-12-12






Índex de continguts

Índex de continguts









Introducció
Abans d’explicar què varen ser les revolucions Iberoamericanes o quines van ser, esmentarem els motius i l’origen.
A finals del segle XVIII va començar aquella època que els historiadors anomenen, L’era de lesrevolucions, un període on es van produir nombroses revoltes causades, sobretot, per la influència que estaven adquirint les idees liberalistes. Aquest nou sistema polític, filosòfic i econòmic, el liberalisme, volia posar fi als poders absolutistes i demanava dos grans coses:
L’augment de les llibertats individuals, i amb lo qual el progrés de la societat.
L’establiment d’un estat de dret que fos igualde just per a qualsevol persona.
Aquestes idees liberalistes van produir dos onades de revolucions, la primera amb la Revolució Francesa de 1789 al capdavant i la segona onada produïda després de la desfeta de l’imperi Napoleònic.
Amb aquestes revolucions les idees liberalistes i de revolució es van propagar fins a arribar a Amèrica.

La primera fase de la independència
Un cop explicat elcontext històric pel qual el món estava passant, ja podem centrar-nos en Sud-Amèrica.
En aquells moments la societat iberoamericana estava formada per un elit de espanyols i criolls, aquests segons eren els qui més poders tenien en la societat i més poder econòmic posseïen, tot i així estaven descontents, els espanyols tenien el monopoli del comerç marítim i s’encarregaven de la política. L’altrapart de la societat la formades indis, mestissos i negres.
Els criolls van rebre molta informació de la ideologia lliberal i apart el sentiment del nacionalisme es va marcar de forma diferent en ells que en els espanyols, és a dir, els Criolls no es sentien espanyols.
Al mateix temps al tenir lloc la guerra del francès i amb el conseqüent buit polític a Espanya els criolls van aprofitar i al1810 van aprofitar per organitzar diverses juntes on es van desenvolupar exèrcits propis, van establir relacions diplomàtiques... Es van formar governs i promulgaren la constitució assumint un règim liberal.
Tot i aquestes reformes el retorn de Ferran VII l’any 1814 va suposar la fi d’aquest règim liberal i la instauració del poder espanyol a tot el territori excepte al Riu de la Plata.
Ambaquesta restauració absolutista, és a dir, el retorn a una monarquia absoluta va augmentar el descontent de la gent i els insurgents d’idees liberals van guanyar força.
Inici del conflicte
L’any 1816 el general San Martín va proclamar la independència d’Argentina al congrés de Tucumán, donant el tret de sortida a les següents revolucions. Després, al 1817 va travessar els Andes, i va guanyar labatalla de Chacabuco, i després d’una sèrie de successos va anar donant lloc a la independència de Xile. Al nord, l’any 1819 el general Bolívar va assolir la independència de Colòmbia i va formar-hi la Gran Colòmbia on hi va associar Veneçuela i més endavant Equador.
Més tard, aprofitant la inestabilitat política espanyola durant el trienni liberal, Bolívar pel nord i San Martín pel sud varen atacarel Virregnat de Perú l’any 1821 i no va ser fins l’any 1824 a la batalla d’Ayacucho on Bolívar va assolir la victòria. Fet que va comportar la fi del poder espanyol a Amèrica del Sud.
A l’Amèrica central va ser Agustín de Itúrbide qui va proclamar la independència de Mèxic, va ser l’any 1821 i va formar un estat seguint les pautes del Pla d’Iguala(Catolicisme, igualtat racial i monarquiaconstitucional). Tres anys més tard, al 1824 va passar a ser una República Federal. Aquest fet va fer que la resta de colònies Centreamericanes s’unissin a Mèxic.

Xile
A l’hora de fer aquest treball he decidit que estaria bé, un cop explicada tot la situació per sobre i de forma generalitzada, concretés el treball sobre una colònia especifica. He escollit Xile que va obtenir la Independència l’any...