Revolució feminista anys 1960-1970

Personalment crec que si que es pot parlar tant d’una revolució cultural i com feminista durant els anys seixanta i setanta són uns períodes molt fructuosos orientats a la conquesta femenina del’espai social tot passant per la redefinició del patriarcat, la legalització de l’avortament així com la igualtat dels drets i salaris per als dos sexes. Eric Hobsbawm en el capítol XI del seu llibretitulat “Historia del Siglo XX”, en aquest sentit fa esment a que degut a l’època de prosperitat econòmica de l’edat d’or
La població en general gaudia de un poder adquisitiu major que els dels seuspredecessors. Com exemple l’autor anomena el “boom britànica dels adolescents”, que va començar llavors, i es basava en les concentracions urbanes de noies relativament ben pagades en les que cada vegadamés nombroses tendes i oficines, que sovint tenien mes diners per despeses que els nois, i dedicaven llavors quantitats menors a despeses tradicionalment masculins com la cervesa i el tabac. “El boomva mostrar la seva força primer en els mercat d’articles propis de noies adolescents, com bruses, faldilles, cosmètics i discs, per no parlar dels concerts de musica pop, el qual públic mes visibleaudible eren elles”.

Es en els anys seixanta i setanta els moviments feministes, amb una forta base ideològica, tendeixen a unir-se al pensament socialista amb les seves variants del marxisme ianarquisme. Des de la crítica es creu que els canvis polítics i econòmics i les transformacions de les llibertats de les dones estan completament imbricats. Per tant, es pretén facilitar unes estratègiesque permetin canviar tant la situació de la desigualtat política i econòmica com la de gènere. De fet, s’entén la lluita per l’alliberament de les dones com una lluita social, ja que, es pensa quel’abolició de la diferència de classes comportarà l’abolició de la desigualtat de gèneres. Aquesta és una època clarament polititzada que dóna lloc a uns estudis cabdals del pensament feminista...