rococo

REFERENTS HISTORICS:
El segle XVII es caracteritza pels problemes derivats de l’oposició entre l’Europa catòlica i l’Europa protestant. Que d’alguna manera van adequar la seva política i la seva ideologia a les directius de la Roma papal.
França va crear un Estat absolutista y Anglaterra va reprendre la tradició parlamentaria. Els regnes hispànics van començar un període de decadènciapolítica.
El segle XVII va portar un canvi de dinastia a Espanya i la consolidació dels Borbó francesos enfront dels Hasburg.
LOCALITZACIÓ:
Al Barroc, el seu focus més influent va ser la Roma papal, centre d’un art contrareformista que va derivar cap a un barroc exuberant.
El Rococó va tenir els seus focus més importants a França i a Alemanya.
CARACTERISTIQUES GENERALS:
El Barroc
En art, el termeBarroc s’associa amb la complexitat del llenguatge artístic de l’època, a la noció d’irregularitat s’hi afegeix la de complexitat.
S’entén per Barroc l’estil que durant el segle XVII i una part del XVII sorgí a Italià i s’estengué per Europa, i que, va elabora solucions estètiques i formals diverses que reflecteixen una visió contradictòria i alhora unitària que caracteritza l’esperit de l’època.En l’art Barroc es pot veure la manifestació dels tres poders establerts (l’església, la monarquia i la burgesia). La producció artística es pot dividir en la promoguda per la burgesia protestant i la promoguda per l’església i pel poder reial.
L’estudi individualitzat de les obres s’ha de complementar amb l’anàlisi de les interrelacions amb el seu context.
Bernini, es l’exponent màxim d’aquestcorrent.

El Rococó
El Rococó es un estil ric i suggeridor que es desenvolupa a França i assoleix una gran acceptació arreu de l’Europa central. És un art al servei de la comoditat, del luxe i de la festa, i prefiguraven part l’art burgès del segle XIX.
Des del punt de vista cronològic, el Rococó representa un canvi en la concepció de l’art. Ja no es per a semidéus i superhomes, sinó per amortals comuns, per a criatures febles, sensuals i sibarites. Expressa la bellesa i la gracia de la vida, vol encantar i agradar.
El seu culte a la bellesa sensual, el seu llenguatge formal, afectat i virtuosista, graciós i melodiós, correspon a l’actitud natural d’una societat frívola, cansada i passiva, que cerca plaer i repòs en l’art.
L’estil distanciat i refinat, essencialment aristocràtic,considera mes decisius els criteris de plaer i de convenció.
El Rococó es l’últim estil comú a tota Europa occidental.
BARROC: URBANISME I ARQUITECTURA
Durant el període del Barroc es busca la integració de l’arquitectura i els monuments en el marc urbà amb la finalitat practica o simbòlica establint els fonaments de l’urbanisme modern.
Urbanisme: de la ciutat papal a la ciutat del rei
Enaquesta època sorgeixen els plans reguladors d’allò que es coneix com a ciutat capital. Roma es exemple i prototip d’aquest tipus de ciutat.
En aquesta època hi ha dos tipus d’urbanisme: l’urbanisme d’integració general, on cal esmentar la plaça de Sant Pere del Vaticà, que integra la façana de la basílica amb la gran plaça, al centre de la qual col·loca un obelisc coronat per una creu, que reforçael simbolisme cristià; i l’urbanisme d’integració puntual, com per exemple la Piazza Naona de Roma, on es pot observar el tractament unitari dels edificis, la singularitat de la façana de l’església de Santa Agnese de Borromini i la font dels Quatre Rius de Bernini.
Els jardins
Un altre aspecte important de l’urbanisme barroc es l’urbanisme de jardins, el màxim representant de qual es el FrancèsAndré Le Norte, que integra el palau de Versalles en la natura que l’envolta, estructurant els jardins amb parterres geomètrics, fonts, canals i llacs, alb el bosc com a fons.
El Palau: de la reialesa a la noblesa
En arquitectura civil barroca també es va mirar de trobar una solució unitària. La seva formulació és una síntesi de funcionalitat i e poder, perquè els palaus representen el poder...