Ruda de m. mercè marçal

Comentari del poema Ruda de Maria-Mercè Marçal

RUDA

A la memòria de Medea

Si el meu fill neix mort és seu.

Edith Sodergran

Perquè véns de l’estrall atàvic i t’esqueres,
heura sense camí, pèls replecs del meu fat.
Perquè ets un bleix de lluna sotmesa a les banderes
d’un déu perendavant vencedor del combat.

Perquè portes la mort escrita a la semença
i la veig a les fulles, i ha enramat el convit,
no donaré agonia a la saba que et defensa,
no daré llum al sol, ni tenebra a la nit.

Ofegaré les rels del gran arbre que et serva.
Estroncaré la veu dels petons que hi fan niu.Faré callar les deus que adollen a aquest riu
el verd de la serena i la saó de l’herba.

I alçaré cor i vi perquè la vida guanyi:
el meu amor serà la ruda que t’escanyi.

1. Còmput sil·làbic de la primera estrofa i tipus de vers

Per què véns de l’es trall / a tà vic i t’es que res,
1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6Heu ra sen se ca mí, / pèls re plecs del meu fat.
1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6

Per què ets un bleix de llu na / sot me sa a les ban de res
1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6

d’un déu per en da vant / ven ce dor del com bat.
1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6

/ cesura

Vers alexandrí: versdodecasíl·lab cesurat amb dos hemistiquis de sis síl·labes.
2. Rima del poema

La primera i la segona estrofes tenen una rima consonant encadenada:

Perquè véns de l’estrall atàvic i t’esqueres, A (vers femení)
heura sense camí, pèls replecs del meu fat. B (vers masculí)
Perquè ets un bleix de lluna sotmesa a les banderes A
d’un déu per endavant vencedor del combat. B

Perquè portes la mortescrita a la semença C (vers femení)
i la veig a les fulles, i ha enramat el convit, D (vers masculí)
no donaré agonia a la saba que et defensa, C
no daré llum al sol, ni tenebra a la nit. D

La tercera estrofa té la rima consonant encreuada

Ofegaré les rels del gran arbre que et serva. E (vers femení)
Estroncaré la veu dels petons que hi fan niu. F (vers masculí)
Faré callar lesdeus que adollen a aquest riu F
el verd de la serena i la saó de l’herba. E

I els dos últims versos tenen la rima consonant, formant un apariat

I alçaré cor i vi perquè la vida guanyi: G (vers femení)
el meu amor serà la ruda que t’escanyi. G

3. Hiat, sinalefa i elisió

Hiat: no donaré agonia a la saba que et defensa (l’hiat ni-a fa una sinalefa amb la paraula següent)Sinalefa: i la veig a les fulles, i ha enramat el convit

Elisió: Perquè ets un bleix de lluna sotmesa a les banderes

4. Exemples de peus mètrics: No he pogut identificar cap vers on la distribució de síl·labes àtones i tòniques correspongui a cap dels peus mètrics.

5. Nom de les estrofes

La primera, la segona i la tercera són quartets, i l’última és un apariat.

6. Exemplesd’al·literació, comparació, epítet, hipèrbaton, metàfora, metonímia

Al·literació: Perquè véns de l’estrall atàvic i t’esqueres

d’un déu per endavant vencedor del combat

Comparació: el meu amor serà la ruda que t’escanyi

La comparació es troba entre l’amor i la ruda (el meu amor serà com la ruda que t’escanyi)

Epítet: Ofegaré les rels del gran arbre que et serva

Donat el sentit del motarbre, en el context del vers, es pot entendre que si un arbre et serva ha de ser gran, per tant “gran” ressaltaria una característica d’aquest arbre.

Hipèrbaton: d’un déu per endavant vencedor del combat.

L’ordre gramatical seria “d’un déu vencedor del combat per endavant”

Metàfora: Perquè véns de l’estrall atàvic i t’esqueres

Perquè véns d’un temps passat, perquè ja estàs engendrat...